Untitled Document

El passat mes de novembre de 2002 es va presentar l’«Atles dels ocells nidificants d’Andorra», publicació que representa la culminació de deu anys de treball voluntari d’una vintena de membres i simpatitzants de l’Associació per a la Defensa de la Natura (ADN), així com el projecte més ambiciós realitzat per aquesta entitat.

Un atles de flora o fauna és un estudi sobre un determinat grup animal o vegetal en una regió donada, amb el qual es pretén determinar quines espècies hi ha a la zona i quina és la seva distribució, així com conèixer alguns aspectes de la seva biologia a escala local. El treball que ara presentem és un estudi de camp sobre les espècies d’ocells que es reprodueixen al Principat d’Andorra.

El llibre que recull els resultats de l’estudi s’estructura en quatre grans blocs:

Descripció general de l’àrea d’estudi (geografia, hàbitats, entorn socioeconòmic).
Descripció de la metodologia utilitzada.
Resultats explicats espècie per espècie, incloent un text descriptiu i un mapa de distribució de cada espècie dins l’àrea d’estudi (que s’ha dividit en quadrícules d’1 km de costat). En el mapa corresponent s’assenyala, per a cada quadrícula, la presència o absència de l’espècie en època de nidificació, utilitzant diferents nivells de seguretat en l’afirmació de les dades en funció dels indicis observats en cada cas (nidificació possible, probable o segura).
Aplicacions pràctiques en conservació.

Una de les característiques més rellevants d’aquest atles és la trama utilitzada, amb quadrícules d’1 km2, que totalitza 502 sectors de prospecció i comporta una precisió molt elevada. La reduïda superfície del nostre país permet treballar amb una malla tan fina, cosa impensable en la gran majoria dels atles que es fan a Europa, que solen basar-se en quadrícules de 5 o 10 km de costat. Tanmateix, això presenta algunes dificultats, com la inaccessibilitat d’alguns sectors, o el repte que suposa visitar més de 500 quadrícules durant els 6 anys que dura el treball de camp, tenint en compte que només es pot treballar durant l’època de reproducció (d’abril a juny).

La utilitat d’un estudi d’aquest tipus és diversa, i va des de l’interès purament científic fins a l’aplicació pràctica en el camp de la gestió del medi natural i la fauna salvatge. L’atles permet, per exemple, observar relacions ecològiques de les espècies amb el seu hàbitat (vegetació, substrat o altituds més favorables), aspecte molt interessant en un país de muntanya, o entre elles mateixes (fenòmens d’exclusió o solapament entre espècies similars). Alhora, els resultats d’un atles són molt útils per al disseny de les polítiques de conservació de la biodiversitat, i per a la divulgació i el coneixement popular del patrimoni natural del país. L’atles esdevé, doncs, una eina de referència en el camp de l’ornitologia a Andorra.

El projecte va començar l’any 1992, amb el disseny de la metodologia (fitxes de camp, base de dades, cartografia de referència…), i les prospeccions es van perllongar fins el 1998, totalitzant una mica més de 5.000 hores de treball de camp. Entre 1999 i 2001 es va treballar en la redacció de les monografies de cada espècie, la seva posterior supervisió per especialistes en cada grup taxonòmic, l’elaboració dels capítols temàtics i de les aplicacions en conservació, i l’edició i maquetació de la publicació resultant, que finalment va poder veure la llum l’any passat.

El treball presenta la llista patró actualitzada dels ocells d’Andorra, amb un total de 147 espècies observades, de les quals 99 es consideren reproductors regulars, i 24 nidifiquen de forma irregular, o són dubtoses o mal conegudes (espècies addicionals). La realització del projecte ha permès descobrir ocells que no s’havien trobat abans al Principat, com el corriol pit-roig (Charadrius morinellus), el capsigrany (Lanius senator) o la merla blava (Monticola solitarius); el retrobament d’espècies que feia anys que no s’observaven, com el duc (Bubo bubo); la constatació de la quasi total desaparició de l’òliba (Tyto alba), la puput (Upupa epops) o el cruixidell (Miliaria calandra); i el seguiment de l’expansió d’espècies com la garsa (Pica pica), que fa només 20 anys no existien a Andorra i ara estan ben distribuïdes pel país.

Però la finalitat d’estudi científic present en aquest projecte no tindria sentit si no fos per la contribució que ha de suposar de cara a la conservació d’aquest patrimoni únic. Per això, el quart bloc del treball presenta quatre capítols que poden ser de gran utilitat per als responsables de la conservació de la natura al nostre país: una anàlisi de l’impacte que ha tingut l’evolució de les activitats econòmiques sobre l’avifauna andorrana; una llista vermella que permeti identificar les espècies de conservació prioritària al nostre país; la definició de les sis àrees d’importància nacional per conservar els ocells d’Andorra, per a les quals cal assegurar les mesures de protecció adequades; i, finalment, una proposta-base per elaborar una estratègia de conservació de la riquesa ornitològica del Principat.

Des de l’ADN creiem que un bon coneixement del nostre patrimoni natural és un primer pas bàsic per a la seva conservació, i tenim el convenciment que l’Atles dels ocells nidificants d’Andorra serà una eina molt útil per a la consecució d’aquest objectiu.