22/12/2009 Presentació pública de "La Petjada ecològica d'Andorra 2004 - 2008" |
|
COMUNICAT DE PREMSA
discount serif">cure sans-serif">És
amplament acceptat que el Producte Interior Brut no mesura els
aspectes més essencials per a la qualitat de vida d’un país,
ni té en compte la pèrdua o la degradació dels
recursos naturals, ni propis ni d’altres llocs que es puguin
emprar. Entre les diverses alternatives que s’han proposat durant
els darrers anys destaca la de petjada ecològica pel seu gran
potencial comunicatiu. En efecte la petjada ecològica tradueix
el concepte de sostenibilitat a una única xifra, comparable al
llarg del temps i respecte altres països del món. La seva
ampla acceptació internacional va fer que l’Associació
per a la Defensa de la Natura (ADN) promogués el seu càlcul
a Andorra, per primera vegada l’any 2005, amb dades de l’any
anterior. Enguany,
l’Associació per a la Defensa de la Natura ha renovat i
actualitzat aquella primera aproximació de l’any 2004 i ha
calculat la petjada ecològica d’Andorra per a l’any 2008. El
projecte ha comptat amb el patrocini de la Comissió Nacional
Andorra de la UNESCO i la col·laboració del Ministeri
de Medi Ambient i Ordenament Territorial del Govern d’Andorra. El
càlcul ha estat dirigit i coordinat pel Sr. Josep Maria
Mallarach, professor de polítiques ambientals de la
Universitat de Girona i membre de la Comissió de Polítiques
Ambientals de la UICN i el politòleg i sociòleg andorrà
Albert Gomà Sala s’ha encarregat de dur-lo a terme. La
presentació dels resultats es durà a terme el dimarts
22 de desembre al Centre de Congressos d’Andorra la Vella a les
19h. L’acte compactarà amb la participació del
Sr. Joan Peruga, President de la CNAU, la Sra. Carolina Motwani Boix
Presidenta d’ADN, el Sr. Albert Gomà Sala, encarregat del
càlcul i el Sr, Josep Maria Mallarach coordinador i director
del projecte. El
càlcul de la Petjada Ecològica d’Andorra s’ha
dividit en quatre fases: l’estimació de la població
real del país (Indicador de pressió humana), el
subministrament ecològic (capacitat bioproductiva), la demanda
sobre la natura (petjada ecològica) i l’ajustament de la
metodologia del càlcul a les especificitats andorranes (càlcul
ajustat). El
primer pas ha estat calcular quina és la població
real d’Andorra (indicador de la pressió humana), entesa com
el nombre de persones que hi ha diàriament al país, la
qual s’ha calculat a partir de les dades de població
censada, de treballadors fronterers, de turistes i de visitants. La
població de fet d’Andorra el 2008 és d’unes 116.553
persones, mentre que el 2004 era de 123.401. La davallada de la
població real del país s’explica per la reducció
del nombre de visitants i turistes. La
capacitat bioproductiva d’un territori equival a tot allò
que podem obtenir de la terra sense fer-la malbé. Es a dir,
equival al proveïment ecològic, i correspon a la
superfície productiva disponible per habitant sense que el
territori pateixi un deteriorament. La capacitat bioproductiva d’un
país és la suma de totes les seves àrees que
tenen productivitat natural, per exemple les pastures, els conreus,
el sòl forestal, etc., expressades en hectàrees. Atès
que es considera que cal reservar un mínim del 12% del
territori per a la conservació de la biodiversitat, la
capacitat bioproductiva d’Andorra és de 0,08 hectàrees
per habitant, és a dir, d’1 hectàrea per cada 12
habitants. Aquest valor tan petit és la capacitat de producció
biològica per càpita utilitzable d’Andorra tant el
2008 com al 2004. El
càlcul de la petjada ecològica comprèn tots els
productes consumits a Andorra, els quals s’han agrupat en les
categories següents: productes basats en animals (aliments i no
aliments), aliments basats en productes vegetals, fibres vegetals (no
fusta), productes d’origen vegetal (no fibres, no aliment), fusta,
productes químics, manufacturats minerals no metàl·lics
i productes metàl·lics. La petjada de cada producte
(mesurada en hectàrees per habitant) s’ha calculat, respecte
a l’àrea bioproductiva corresponent, a partir del consum net
i la producció global de cada producte. També s’ha
calculat la petjada de l’energia consumida: electricitat, gasolina,
gasoil (tant el d’ús domèstic com l’emprat per a la
locomoció), butà, propà, carbó vegetal i
llenya, així com l’energia incorporada a les importacions. La
petjada ecològica d’Andorra el 2008 és de 5,16
hectàrees per habitant. Aquesta és la superfície
necessària per a produir els recursos que consumim i absorbir
els residus que generem. El 2004 la Petjada ecològica
d’Andorra era de 4,77 hectàrees per habitant. Per
tant, ha augmentat un 8% en els darrers quatre anys. Amb
un consum per càpita de 5,16 ha globals per habitant, la
població d’Andorra requereix d’una àrea d’unes
601.500 ha per satisfer el seu consum actual.
Com que la superfície d’Andorra és de 46.770 ha, la
població andorrana utilitza, ara mateix, els
recursos generats en una àrea 13 vegades més
gran que la de la seva superfície política. Si tota la
població del planeta (6.476 milions de persones) visqués
com ho fem, de mitjana, nosaltres, necessitaríem 2,5 planetes
Terra. És evident, doncs, que el model andorrà
està lluny de ser sostenible i equitatiu, vist en perspectiva
global. La
petjada ecològica mitjana mundial és de 2,7 hectàrees
globals per habitant (gha/h). La petjada ecològica d’Andorra,
5,16 gha/h., és de les més elevades a Europa, per
damunt de la de França (4,9 gha/h.), Portugal (4,4 gha/h.) i
Catalunya (3,9 gha/h.), i per sota de la d’Espanya (5,7 gha/h.).
Els països amb les petjades ecològiques més
elevades del món són els Estats Units d’Amèrica
i Kuwait (9,4 gha/h.) i els Emirats Àrabs Units (9,5 gha/h.). Aquest
indicador permet obtenir una dada comparable mundialment. No
obstant, la metodologia de la petjada ecològica molts cops no
s’adapta a les particularitats de cada regió o país,
i el cas dels microestats com Andorra és certament singular.
Amb l’objectiu d’ajustar el càlcul a les especificitats
andorranes s’ha revisat la metodologia emprada per adaptar-la a la
realitat pròpia. Es
destaquen tres modificacions: la introducció de la capacitat
d’absorció de CO² dels boscos d’Andorra, la
modificació de l’àrea necessària per a la
conservació de la biodiversitat i la discriminació del
consum de carburants dels vehicles del transport a fora d’Andorra. Primerament,
s’ha considerat que els boscos d’Andorra són una font
d’absorció de CO² i a partir de les diferents
formacions arbòries se’n ha comptabilitzat la seva capacitat
per a absorbir-lo. Segon, s’ha augmentat al 40% la proporció
necessària per a la conservació de la biodiversitat, a
partir dels millors estudis disponibles. Finalment, a partir de dades
del Departament de Medi Ambient, s’ha considerat que només
al voltant d’un quart dels carburants de la locomoció
importats són consumits pel transport al país, la resta
es consumeix a fora. Aplicant
aquestes tres modificacions al càlcul, la Petjada ecològica
d’Andorra passa a ser de 4,59 hectàrees per habitant el 2008
i a ser de 4,15 hectàrees per habitant el 2004. Així
mateix, la capacitat bioproductiva s’eleva a 0,12 hectàrees
per habitant el 2008 i el 2004. Malgrat l’ajustament de la metodologia a
l’especificitat andorrana el resultat de la petjada ecològica
obtingut canvia poc, i confirma la insostenibilitat general, així
com la tendència insostenible que ha seguit el model de
desenvolupament andorrà, com a mínim des de 2004. ADN
voldria que aquest indicador s’entengués no sols com una
denúncia sinó, sobretot, com una oportunitat
d’innovació, un repte engrescador, una aventura creativa,
una alternativa política. I també, naturalment, una
via de futur. Dos
exemples: Si Andorra reduís un 50% el consum de carn i peix
importats, tot mantenint el consum de carn local, a més de
millorar la seva salut aconseguiria reduir quasi un 13% la petjada
ecològica. O també, si assolís els potencials
d’estalvi energètic establerts per la Comissió
Europea (-27% residencial, -30% terciari i -26% transport)
aconseguiria reduir un 10,5% la petjada ecològica del país. Escau recordar que segons l’enquesta sobre els valors de la societat andorrana realitzada pel Centre Recerca Sociològica el 2005-06, el 83% dels andorrans considera prioritària la protecció del medi ambient per davant del creixement econòmic, mentre que el 70% considera que l’ajut internacional (2,4€/persona/any) és massa baixa. La societat andorrana està disposada, doncs, a recolzar canvis que redueixin la petjada ecològica. Hi estaran també els nostres governs?
|