Associació per a la Defensa de la Natura

A l’HBLE. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA
DECLARO

fent ús del dret que m'atorga el Codi de l’Administració i la legislació vigent, there en relació a l’exposició pública del Projecte de construcció i explotació d’un abocador de terres a Roques Negres, ubicat a la zona dels Rocs Negres de Sant Julià de Lòria, això que segueix:

 

1.- Els materials de fons de vall de la zona presenten sediments de vessant de granulometria fina amb alguns elements lítics grollers, així com materials lacustres, amb molta matèria orgànica. Els materials de la formació superficial tenen un interès científic de primera magnitud. Poques són les valls dels Pirineus axials que presentin una conca amb sedimentació endorreica sense retoc glacial posterior. En aquesta vall dels Rocs Negres l'aportació de sediments a la vall és exclusivament producte de l’activitat erosiva dels vessants, sense que aquests dipòsits de fons de vall hagin experimentat importants erosions que haurien pertorbat el registre estratigràfic. En aquest context els materials de fons de vall poden formar acumulacions sedimentàries antigues, podent ésser coetànies als temps glacials però amb l’avantatge de no haver estat pertorbades per l'acció erosiva d'aquestes.
 Pocs son els indrets on es puguin obtenir taxes d’erosió directament, és a dir, la datació dels sediments aportaria el valor d'aquesta taxa directament. Habitualment s'estudia a partir de la datació dels sediments de fons de vall que abraça diverses conques hidrogràfiques (datació de terrasses fluvials), que poden presentar dinàmiques geomorfològiques diverses, per conèixer la taxa d'aixecament dels massissos Pirinencs. No obstant aquest mètode únicament obté una taxa d'aixecament relativa ja que no es pot separar la taxa d'erosió i la d'aixecament de forma independent, per això cal obtenir de forma directa una de les variables (taxa d'erosió) per conèixer la taxa d'aixecament de les muntanyes. La vall de  Roques Negres constitueix un model reduït favorable al seu estudi científic en aquest sentit.

2.- La dinàmica actual també presenta un interès científic en ser l’únic indret dels Pirineus on s’han detectat fenòmens de flux gravitatiu en sediments torbosos. En aquest sentit, en estudis geològics es fa referència a diferents cicatrius d’esllavissament superficial en les molleres que existeixen en el fons de vall. Semblaria ser que els petits escarpaments s'han format per esllavissaments espontanis. S'han identificat tres tipologies d'esllavissaments amb la particularitat de produir-se amb molt baix angle topogràfic i en zones de torbera. Es creu que l'estudi de la dinàmica del vessant de fons de vall pot ser també utilitzat com un recurs científic, constituint una referència als Pirineus en el seu conjunt.

3.- Pocs indrets de la zona axial dels Pirineus son favorables a l'estudi del clima i la vegetació del passat en el darrer cicle glacial. Molts dels estudis palinològics i limnològics dels Pirineus han estudiat zones de marge glacial, amb presència propera de l'àmbit glacial, però es coneixen molt poc les trampes sedimentàries (llacs, torberes, molleres,...) que en aquella època eren funcionals i enregistraven el clima del passat. En el cas de les molleres dels Rocs Negres que no han experimentat fenòmens glacials, en ser una conca endorreica amb aportació exclusiva d'aquesta i on tot aquesta aportació queda sedimentada al fons de vall, representa un indret d'un interès científic de primer ordre als Pirineus axials pel seu registre sedimentari Holocè-Pleistocè, pol·línic i fossilífer (micro-rosegadors) per a la reconstrucció del clima, vegetació i fauna del passat.

4.- Les molleres a sobre de les quals es pretén fer l’abocador figuren a l’"Inventari de molleres de les Valls d'Andorra", elaborat per Govern, amb la denominació Roques Negres o dita també Comella auscura, codi 02173001. Així doncs, si s’elimina aquest espai es vulnera de forma flagrant la Llei de Pesca i Gestió del medi aquàtic, que protegeix explícitament les molleres, especialment les que tenen major interès ambiental, com la que ens ocupa, alhora que s’atempta irreversiblement contra el Patrimoni Natural d’Andorra.

5.- Es en aquesta zona on el document del projecte Diagnosi Patrimonial explicita que és el primer cop que es determina Ranunculus repens al Principat. Es a més un medi divers ja que a tall d’exemple en les molleres de Carex fusca s’identifiquen fins a 10 habitats Corine. També segons “l’Inventari de Molleres 2006” ja esmentat, destaca la presència de Parnassius apollo, una de les cinc espècies andorranes classificades com a Target especies en base al BMS que realitza el CEMMA. Per obtenir tal qualificació cal complir almenys 2 dels 3 requisits següents: espècies de distribució llistada en el conveni de Berna  i/o en la directiva hàbitats, espècie llistada en el llibre vermell de les papallones europees de la IUCN, i espècie de distribució exclusivament europea. La Parnassius apollo els compleix tots tres. Citant la Diagnosi Patrimonial: "En conclusió es pot dir que aquesta zona presenta un alt interès patrimonial. Es una zona que caldria preservar." En definitiva, fins i tot en els documents que formen part del projecte es recomana la preservació d’aquest indret per l’elevat interès natural, geològic i patrimonial. Així doncs no hi ha dubte que cal conservar aquest espai en el seu estat natural actual.

6.- L’impacte que tindria la construcció de l’abocador sobre la flora i la vegetació d’aquesta zona seria crític, tal com llegim a l’Estudi d’Impacte Ambiental, ja que comportaria la desaparició de la rica comunitat que s’hi troba actualment. Tenint en compte que aquesta mollera ocupa la posició 90 sobre 1731 a Andorra, seria una pèrdua irreversible, intolerable des del punt de vista ambiental i social al Principat.

7.- A més a més, cal destacar que aquests materials argilosos totalment hidratats constitueixen una molt dolenta base per qualsevol activitat d'abocament que es desenvolupi en aquesta vall per la seva inestabilitat. Per aquest motiu qualsevol projecte constructiu d'abocament ha de prescindir obligatòriament d'aquests materials. Això implica que per efectuar un abocador de terres o de qualsevol material en aquest indret cal l’eliminació íntegra de les molleres, és a dir que cal buidar la vall de la seva formació superficial. Altrament representaria un risc en l'estabilitat del futur abocador. Hom conclou per tant que el terreny no es estable ni favorable al desenvolupament d'aquesta activitat i que la seva eliminació comporta, a més d’un impacte ambiental crític sobre la zona de molleres, un sobrecost addicional. Més irracional és encara la construcció de l’abocador en aquest indret quan aquest sobrecost esmentat es destina exclusivament a la eliminació d'un registre sedimentari extremadament interessant des del punt de vista científic, ambiental i pedagògic.
Possiblement el cost dels estudis per trobar una nova ubicació per a aquesta infraestructura és inferior al sobrecost (buidat i dessecació de les molleres, canalització de la torrentera, plataformes de treball, accessos,...) que tindrà aquesta vall per fer-la apta per l’abocament de residus.

8.-Tot i què el Hble. Comú de Sant Julià de Lòria pugui al·legar que l'explotació de l'abocador pugui compensar els costos de la seva construcció, la destrucció dels recursos ambientals, científics i pedagògics mai podran ser compensats. Tot i què el projecte de viabilitat de l'abocador presenti un pla d'estudi d'aquests sediments mai es podrà explotar la vall com un recurs pedagògic per a les generacions futures.
Per tot el que s’exposa i als efectes escaients,

SOL·LICITO
Que es tingui per presentada la present al·legació i en mèrits de la mateixa es tinguin en compte les manifestacions realitzades per tal que el Comú de Sant Julià de Lòria suspengui immediatament el projecte de construcció i explotació d’un abocador de terres a Roques Negres i es busqui un emplaçament geològicament i ambientalment més idoni per a aquesta activitat.

Andorra la Vella, dia 29 de setembre de 2007