Descripció física


El trencalòs és un gran rapinyaire diürn que assoleix entre els 2,5 i els 2,8 metres d'envergadura. Fa poc més d'un metre d'alçada i pesa entre 5 i 6 kgs. Les ales són llargues i relativament estretes, mentre que la cua també és llarga però amb forma de falca. Ales, esquena i cua són de color negre. Els ocells joves tenen les parts inferiors del cos de color marró fosc. Els ocells adults, això és a partir dels 5 anys, en canvi, les tenen de color taronja grogós. Un tret molt característic tant dels joves com dels adults és que tenen una mena de barba negra a la base del bec, motiu pel qual el nom llatí de l'espècie és barbatus. El gènere és Gypaetus, que és un nom compost que significa mig voltor (Gyp) mig àliga (aetus).

  Biologia
 


El trencalòs és un ocell únic al món per diverses raons. La primera és que no n'hi ha cap altre que mengi ossos. La dieta del trencalòs està composta gairebé al 100% d'ossos d'animals morts, els quals trenca deixat-los caure sobre tarteres si són massa grossos (d'aquí el seu nom). Els ossos són molt nutritius, però la seva digestió és lenta i costosa, per això el trencalòs té un estómac especial.

Per altre costat, la coloració natural del cap i de les parts inferiors dels trencalossos adults és blanca. Així doncs, com és que la gran majoria són de color taronja grogós? La raó la trobem en un comportament altra vegada únic entre les aus: l'ús de sòls ferruginosos com a cosmètics. Els trencalossos adults prenen banys d'aigua i fang en fonts ferruginoses, el sòl de les quals tenyeix llur plomatge i els dóna la coloració amb què els coneixem. El motiu d'aquest maquillatge seria demostrar un bon coneixement del territori, ja que aquesta mena de fonts són un recurs escàs i molt localitzat. A més, sembla ser que els compostos minerals dels fangs ferruginosos afavoririen l'estat de salut dels ocells.

El darrer tret interessant de la seva biologia és la reproducció, ja que és de les més llargues entre les aus. Els trencalossos assoleixen la maduresa sexual a partir dels 6 anys de vida. Els individus joves i subadults són rodamóns, i no és fins als 5 o 6 anys que cerquen d'establir-se en un territori, que, pel normal, no abandonaran mai més, ja que és una espècie sedentària i altament territorial. El zel dels trencalossos comença entre els mesos de setembre i octubre. Els membres de la parella volen junts, porten llana al forat d'una paret on faran el niu, es passen llargues estones parant el sol plegats, etc. Aquesta fase de festeig dura fins a final de desembre o començament de gener, quan, al pic de l'hivern, ponen un o dos ous. En cas que en ponguin dos, el segon el fan uns 6 o 7 dies després del primer. Coven tant el mascle com la femella, i la incubació dura gairebé dos mesos. Cap al mes de març neix el pollet. Si hi havia dos ous, el segon neix al cap d'una setmana, si fa no fa. La diferència d'edat és prou gran com perquè el germà gran acapari l'atenció dels pares quan els peixen. D'aquesta manera, el petit és gairebé segur que acabarà morint-se. Aquest fet esdevé en altres espècies de rapinyaires i té sentit per assegurar la descendència en cas que el primer poll no nasqués o es morís als pocs dies de fer-ho.

El poll roman al niu un llarg període de temps, tant com 4 mesos. Durant els dos primers rep l'atenció contínua d'un dels pares i l'alimenten amb trossets de carn. A mesura que creix el van deixant estones sol al niu i li van introduint ossos a la dieta. Cap a començament de juliol el poll salta del niu. Els primers dies s'està a la paret on ha nascut. Els pares li porten menjar i ell practica l'art de volar. Al cap d'unes setmanes ja vola perfectament. Els pares l'atenen fins cap al final d'estiu, quan tornen a entrar en zel i el fan fora de llur territori. Així doncs, el cicle reproductiu del trencalòs dura pràcticament tot l'any.

Pla d'Actuacions per a la Conservació del Trencalòs - Apartat de correus espanyols 2148 - Andorra la Vella Principat d'Andorra - Tel. mòbil: + 376 345067 - Correu electrònic: pact@andorra.ad