|
El trencalòs és un gran rapinyaire diürn que
assoleix entre els 2,5 i els 2,8 metres d'envergadura. Fa poc
més d'un metre d'alçada i pesa entre 5 i 6 kgs.
Les ales són llargues i relativament estretes, mentre que
la cua també és llarga però amb forma de
falca. Ales, esquena i cua són de color negre. Els ocells
joves tenen les parts inferiors del cos de color marró
fosc. Els ocells adults, això és a partir dels 5
anys, en canvi, les tenen de color taronja grogós. Un tret
molt característic tant dels joves com dels adults és
que tenen una mena de barba negra a la base del bec, motiu pel
qual el nom llatí de l'espècie és barbatus.
El gènere és Gypaetus, que és un nom compost
que significa mig voltor (Gyp) mig àliga (aetus).
|
 |
|
El trencalòs és un ocell únic al món
per diverses raons. La primera és que no n'hi ha cap altre
que mengi ossos. La dieta del trencalòs està composta
gairebé al 100% d'ossos d'animals morts, els quals trenca
deixat-los caure sobre tarteres si són massa grossos (d'aquí
el seu nom). Els ossos són molt nutritius, però la
seva digestió és lenta i costosa, per això
el trencalòs té un estómac especial.
Per altre costat, la coloració natural del cap i de les parts
inferiors dels trencalossos adults és blanca. Així
doncs, com és que la gran majoria són de color taronja
grogós? La raó la trobem en un comportament altra
vegada únic entre les aus: l'ús de sòls ferruginosos
com a cosmètics. Els trencalossos adults prenen banys d'aigua
i fang en fonts ferruginoses, el sòl de les quals tenyeix
llur plomatge i els dóna la coloració amb què
els coneixem. El motiu d'aquest maquillatge seria demostrar un bon
coneixement del territori, ja que aquesta mena de fonts són
un recurs escàs i molt localitzat. A més, sembla ser
que els compostos minerals dels fangs ferruginosos afavoririen l'estat
de salut dels ocells.
El darrer tret interessant de la seva biologia és la reproducció,
ja que és de les més llargues entre les aus. Els trencalossos
assoleixen la maduresa sexual a partir dels 6 anys de vida. Els
individus joves i subadults són rodamóns, i no és
fins als 5 o 6 anys que cerquen d'establir-se en un territori, que,
pel normal, no abandonaran mai més, ja que és una
espècie sedentària i altament territorial. El zel
dels trencalossos comença entre els mesos de setembre i octubre.
Els membres de la parella volen junts, porten llana al forat d'una
paret on faran el niu, es passen llargues estones parant el sol
plegats, etc. Aquesta fase de festeig dura fins a final de desembre
o començament de gener, quan, al pic de l'hivern, ponen un
o dos ous. En cas que en ponguin dos, el segon el fan uns 6 o 7
dies després del primer. Coven tant el mascle com la femella,
i la incubació dura gairebé dos mesos. Cap al mes
de març neix el pollet. Si hi havia dos ous, el segon neix
al cap d'una setmana, si fa no fa. La diferència d'edat és
prou gran com perquè el germà gran acapari l'atenció
dels pares quan els peixen. D'aquesta manera, el petit és
gairebé segur que acabarà morint-se. Aquest fet esdevé
en altres espècies de rapinyaires i té sentit per
assegurar la descendència en cas que el primer poll no nasqués
o es morís als pocs dies de fer-ho.
El poll roman al niu un llarg període
de temps, tant com 4 mesos. Durant els dos primers rep l'atenció
contínua d'un dels pares i l'alimenten amb trossets de carn.
A mesura que creix el van deixant estones sol al niu i li van introduint
ossos a la dieta. Cap a començament de juliol el poll salta
del niu. Els primers dies s'està a la paret on ha nascut.
Els pares li porten menjar i ell practica l'art de volar. Al cap
d'unes setmanes ja vola perfectament. Els pares l'atenen fins cap
al final d'estiu, quan tornen a entrar en zel i el fan fora de llur
territori. Així doncs, el cicle reproductiu del trencalòs
dura pràcticament tot l'any.
|
 |