|
A) CONSIDERACIONS PRÈVIES A.1.- La Llei general d’ordenació del territori i urbanisme té greus defectes que condicionen l’elaboració dels plans d’ordenació i urbanisme parroquials Com ja es va posar de manifest en un informe de l’ADN emès la tardor de l’any 2000, la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme de 29 de desembre de 2000 (en endavant, LGOTU) té greus deficiències tècniques que condicionen de manera determinant l’elaboració dels plans d’ordenació i urbanisme parroquials (en endavant, POUP).Entre aquests defectes, alguns dels que més dificulten l’elaboració d’uns plans d’ordenació i urbanisme parroquials adequats són els següents:
Els dos primers aspectes porten a una situació que, en la pràctica, gairebé obliga els redactors dels POUP a classificar directament tots els terrenys de propietat particular com urbanitzables, la qual cosa impedeix la formulació d’una autèntica ordenació del territori, en la qual l’interès públic (que sovint es situa sobre terrenys particulars que haurien de ser no urbanitzables) prevalgui sobre l’interès privat. A.2.- El Govern no ha desenvolupat les directrius d’ordenació nacionals, que aportarien una visió de conjunt per tot el país L’article 55 de la LGOTU defineix les directrius d’ordenació com l’instrument del Govern per:
La no aprovació d’aquestes directrius d’ordenació del Govern (que idealment hauria d’haver esta prèvia al procés d’elaboració dels POUP, però que no s’ha fet ni tan sols mentre ha durat aquest procés), fa que els POUP s’hagin elaborat des d’un punt de vista exclusivament parroquial, analitzant únicament els interessos i necessitats de la parròquia en qüestió, i obviant la necessitat de coordinar les polítiques comunals sota una única visió de conjunt per a tot el país, fonamental en un territori tan petit com l’andorrà. A.3.- L’endarreriment en l’aprovació de la moratòria en l’atorgament de llicències de construcció ha dificultat encara més tot el procés L’endarreriment en l’aprovació d’una moratòria en l’atorgament de llicències de construcció, decretada per la Llei de modificació puntual i urgent de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, de 23 de maig de 2003, va permetre l’entrada als serveis d’urbanisme dels comuns d’una enorme quantitat de demandes de llicències de construcció, que van haver de ser acceptades i que, en molts casos, han acabat condicionant molt negativament les previsions i, fins i tot, el planejament dels POUPs, obligant a fer modificacions d’última hora que han donat lloc a un clar empitjorament del resultat dels plans. A.4.- Manca una avaluació estratègica de l’impacte ambiental del POUP Les tendències modernes en avaluació de l’impacte ambiental plantegen la necessitat que aquesta no es refereixi només als projectes, sinó que s’apliqui també als plans i programes, per tal de garantir la seva adequació des d’un punt de vista ambiental. Aquest concepte queda recollit en la recent Directiva 2001/42/CE, de la Unió Europea, i entre altres tipus de documents, s’hauria d’aplicar sobre el planejament urbanístic. Si bé la legislació andorrana encara no ha incorporat aquest concepte (de fet, ni tan sols ha incorporat el de l’avaluació d’impacte ambiental clàssica amb rang de Llei), és evident que la seva aplicació permetria millorar notablement el resultat dels POUPs, des d’una òptica ambiental i social. Cal dir que els estudis que incorporen la major part de POUPs (estudis de creixement sostenible, estudis ambientals o similars) no compleixen, en cap cas, la funció d’una avaluació estratègica ambiental. A.5.- L’absència d’una llei de patrimoni natural genera una indefensió legal d’aquest àmbit A diferència del que passa amb el patrimoni cultural, que compta amb la recent Llei 9/2003, de 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra (la qual ha estat incorporada en tots els POUP), el patrimoni natural no compta amb cap norma amb rang de Llei que estableixi les bases per a la seva conservació i/o restauració. Davant d’aquesta situació, sorgeix un context d’indefensió legal de nombrosos elements integrants del patrimoni natural d’Andorra (espècies, hàbitats, paisatges) que, en no estar recollits en cap norma legal, es poden veure perjudicats de forma crítica i irreversible per les disposicions contingudes en els POUP. Seria el cas de diversos hàbitats molt escassos a Andorra (amb totes les espècies animals i vegetals associades), com les rouredes, que solen estar en terrenys de propietat particular i que, en conseqüència, estan quedant classificats com sòl urbanitzable en la major part de POUPs. B) AL·LEGACIONS, OBSERVACIONS I PROPOSTES B.1.- El POUP de Sant Julià de Lòria no es fonamenta en un estudi de creixement guiat pels principis del desenvolupament sostenible Justificació Malgrat les referències al desenvolupament sostenible i a la qualitat de vida que apareixen en el document de "Creixement sostenible", el POUP de Sant Julià de Lòria no es fonamenta en un estudi sobre el model de creixement que pot assumir la parròquia, per tal que aquest es pugui considerar com ambientalment i socialment sostenible, és a dir, que preservi i millori la qualitat de vida i el model socioeconòmic de la parròquia per a les generacions futures. Bona prova d'això és que a la Memòria del pla la protecció mediambiental no figura com un objectiu explícit del POUP. Tan sols trobem alguna referència superficial a aquesta qüestió a l'apartat de criteris, amb un únic criteri natural referit a la "Millor implantació de la urbanització en el medi natural", que dóna fe de la perspectiva exclusivament urbanística i gens territorial que ha predominat a l'hora d'elaborar el pla. Enlloc apareixen criteris com la preservació de la biodiversitat, de la connectivitat ecològica i paisatgística, o del sistema territorial d'espais lliures, conceptes que haurien de ser fonamentals en l'ordenació d'un territori tan antropitzat i degradat com l'andorrà. L'absència d'un model de creixement sostenible queda clarament de manifest amb la consulta de l'Estudi justificatiu de l'edificabilitat global de la parròquia, que es limita a calcular l'edificabilitat global existent amb les anteriors ordinacions (amb més de 8 milions de metres quadrats de sostre màxim edificable), i a donar-la com a bona de forma acrítica, amb l'argument que cal complir la Disposició addicional 1.2 de la LGOTU. Aquest plantejament està molt lluny d'una justificació tècnica i raonada de l'edificabilitat que ha de tenir la parròquia, tal com l'exigeix l'article 71.c de la mateixa Llei. Segons les previsions de creixement de població que presenta el pla, l'any 2023 la parròquia de Sant Julià de Lòria pot arribar a tenir una població d'entre 15.000 (hipòtesi del Govern) i de 245.000 habitants (hipòtesi de creixement si es completés tota l'edificabilitat atorgada pel POUP, inviable en la pràctica però molt significativa). Això suposa multiplicar com a mínim per dos la població actual de la parròquia (que l'any 2003 és de 7.712 habitants), un creixement que és absolutament desproporcionat i que només pot comportar una degradació irreversible de la qualitat de vida que ofereix la parròquia actualment als seus habitants. Un creixement d'aquesta magnitud, a més, fa témer per la disponibilitat de recursos naturals essencials, com l'aigua potable, així com per la viabilitat de gestionar adequadament un volum de població tan gran en un espai físicament limitat (problemes de mobilitat, gestió de residus, disponibilitat de zones verdes urbanes, etc.). Considerant que la mateixa Memòria del pla reconeix que la tendència actual de la població de la parròquia és a l'estabilització (la hipòtesi de creixement segons la tendència de l'última dècada a Sant Julià donaria 8.860 habitants l'any 2023), pensem que la millora de la qualitat de vida dels habitants de la parròquia passa precisament per intentar estabilitzar la població o, si això no és possible, per plantejar un creixement molt feble. Si es vol millorar la qualitat de vida, el que cal no és edificar més, sinó preservar els espais oberts existents actualment i millorar les dotacions de serveis i equipaments. En definitiva, cal que l'interès públic sigui més important que el privat. Proposta L'ADN considera que el POUP de Sant Julià de Lòria s'ha de fonamentar en unes previsions de creixement de població resident per l'any 2023 que no superin, en el supòsit més desfavorable, els 9.000 habitants, i que s'ha de reformular tota la qualificació del sòl en funció d'aquest paràmetre. Aquesta proposta suposa una modificació substancial de les previsions contingudes en el POUP que ha aparegut a informació pública, però creiem que és imprescindible efectuar-la si es vol garantir la sostenibilitat del pla. L'aplicació d'aquesta proposta suposaria una aposta real per la qualitat de vida de la població actual, que no necessita el creixement previst en el POUP. El creixement de la parròquia s'hauria de basar en completar el desenvolupament dels sectors de sòl urbà ja existents i en ocupar els sectors de sòl urbanitzable de menors dimensions, evitant especialment la coal·lescència dels nuclis urbans. Alhora, la requalificació del sòl que es derivaria d'aquesta reducció en les previsions de creixement poblacional hauria de permetre qualificar com no urbanitzables els grans espais oberts que encara subsisteixen avui dia, amb el consegüent benefici quant a utilització racional de recursos naturals escassos (com l'aigua o el sòl agrícola), creació de grans zones verdes urbanes i espais naturals protegits, i preservació del paisatge i del patrimoni natural i cultural de la parròquia. Són precisament aquests últims aspectes els que garanteixen el nivell de qualitat de vida i de dinamització econòmica desitjables per a la parròquia. B.2.- La classificació del sòl no garanteix suficientment la protecció dels espais naturals més importants de la parròquia Justificació El tractament del sòl no urbanitzable en el POUP de Sant Julià de Lòria és molt pobre, atès que només es contemplen tres de les vuit divisions previstes per la LGOTU per aquest tipus de sòl (articles 43 a 50). Aquest fet és preocupant si es té en compte que la voluntat dels POUPs va més enllà de l'urbanisme, i es pretén que responguin al concepte, molt més ampli, de l'ordenació del territori. L'absència d'algunes de les divisions previstes per la LGOTU, com seria el cas del sòl forestal, el sòl agrícola i ramader, les zones de protecció d'aigües o els itineraris d'interès, és preocupant, atès que representen supòsits prou diferents i, alhora, prou importants, de gestió del sòl no urbanitzable. D'altra banda, l'article 46 de la LGOTU preveu la classificació dels espais naturals més rellevants com sòl no urbanitzable en la categoria de "zona de protecció natural". No obstant, s'observa que alguns dels espais naturals més rellevants de la parròquia es classifiquen com sòl no urbanitzable d'altres categories, normalment com "sòl sense designació específica" o com a molt, en alguns indrets, com "sòl sotmès a risc geològic". És el cas, entre altres espais, del Vedat de caça d'Enclar, l'entorn de la vall del Madriu-Perafita-Claror, els boscos de Francolí-Canòlich, el massís de Rocafort-Mossers i diversos rius de la xarxa fluvial parroquial. Només l'espai anomenat "Vall del Madriu-Perafita-Claror" rep la qualificació directa de protecció natural. La major part d'aquest espais tenen la consideració d'Àrea d'importància nacional per als ocells d'Andorra , i han de ser protegits adequadament. El sector format pels vessants de la vall d'Os, més les zones forestals i rocalloses properes a Fontaneda i a Certers constitueix un espai molt abrupte que, en part, està declarat Vedat de caça per la Llei de 13 d'abril de 2000. Té una rellevància fonamental pel fet de contenir l'única localitat andorrana per una espècie de conífera, el teix (Taxus baccata), situada a la vall d'Os. Aquest sector també compta amb alguns castanyers (Castanea sativa) i til·lers (Tilia platyphyllos), arbres molt escassos a Andorra. Entre la fauna, a banda d'una important població d'isard (Rupicapra pyrenaica), l'espai destaca per ser la zona de nidificació de dues espècies en perill d'extinció a Andorra, l'àguila daurada (Aquila chrysaetos) i el gall de bosc (Tetrao urogallus), i també s'hi reprodueixen altres espècies amenaçades o de distribució restringida, com el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el duc (Bubo bubo), el mussol pirinenc (Aegolius funereus), el picot negre (Dryocopus martius) i la merla blava (Monticola solitarius). Inclou zones potencials per a la reproducció del trencalòs (Gypaetus barbatus), espècie en greu perill d'extinció a tot el continent europeu. Per tots aquests motius, ha estat catalogat com una de les sis "Àrees d'importància nacional per a la conservació dels ocells" (Àrea 1: Enclar-Rocafort), i mereix un règim de protecció que asseguri la preservació dels seus valors naturals. Els rius d'Os i d'Aubinyà, per la seva banda, tenen un valor excepcional, tant des del punt de vista botànic (boscos de ribera), com per la presència de l'almesquera (Galemys pyrenaicus), única espècie de vertebrat d'Andorra considerada en perill d'extinció a nivell mundial. La protecció d'aquests espais no només és important des del punt de vista del patrimoni natural i cultural, sinó que també té una importància estratègica per al futur desenvolupament del turisme de natura a la parròquia. Les perspectives de creixement d'aquest turisme en el futur són molt elevades, però els turistes seran molt exigents a l'hora de demanar espais de qualitat demostrada. Proposta L'ADN considera que la totalitat de la superfície dels espais següents s'ha de qualificar com sòl no urbanitzable en la categoria de protecció natural, definida per l'article 46 de la LGOTU, i així ha de constar tant en la documentació com en les disposicions del POUP:
Paral·lelament, l'ADN proposa que la totalitat del bosc de la Rabassa es classifiqui com sòl no urbanitzable forestal, segons l'article 43 de la LGOTU. B.3.- El POUP qualifica gairebé tot el sòl agrícola de la parròquia com sòl urbà o urbanitzable, amb la qual cosa pot desaparèixer un element decisiu per al paisatge, el turisme i la qualitat de vida Justificació El POUP de Sant Julià de Lòria classifica gairebé la totalitat dels terrenys agrícoles de la parròquia com sòl urbanitzable, creant un continu d'aquest tipus de sòl que s'estén al llarg de la carretera C.G.1, des del límit amb l'Estat espanyol fins a la confluència amb Andorra la Vella. Aquesta classificació inclou també terrenys situats als vessants o en planes d'altitud, amb un valor paisatgístic i patrimonial incalculable, com per exemple els del Mas d'Alins (SURB-73, amb 751.389 m2), Cortals de Fontaneda (SURB-66, 297.021 m2), Aixàs (SURB-80, 367.949 m2), la Moixella-Bosc de Tolse (SURB-61, 63 i 64, amb més de 750.000 m2) o la Peguera (SURB-43, 378.041 m2). Els terrenys agrícoles de la parròquia tenen un altíssim valor ecològic perquè són l'hàbitat de diverses espècies animals greument amenaçades a Andorra, algunes de les quals estan protegides per la Llei, com l'òliba (Tyto alba), la puput (Upupa epops), el cruixidell (Miliaria calandra), el capsigrany (Lanius senator), el pardal roquer (Petronia petronia), la guatlla (Coturnix coturnix), la perdiu roja (Alectoris rufa) i el conill (Oryctolagus cuniculus). Les conseqüències de la qualificació del sòl agrícola com urbanitzable són gravíssimes, tant des d'un punt de vista ambiental (eliminació de les restes del paisatge tradicional de la parròquia, desaparició de l'hàbitat de nombroses espècies vinculades als fons de vall i a l'espai agrari, etc.), com des d'una perspectiva social i econòmica (disminució de l'atractiu turístic derivat dels espais d'ús agrari; pèrdua de la qualitat de vida associada a l'existència d'espais oberts; eliminació del sòl agrícola, entès com un recurs natural no renovable que podria ser necessari per al país en un futur; desaparició del patrimoni cultural associat, com l'estructura de les parcel·les i les parets de pedra seca). Proposta L'ADN considera que el POUP de Sant Julià de Lòria ha de classificar tots els espais agraris de certes dimensions que encara subsisteixen en l'actualitat com sòl no urbanitzable agrícola i ramader (segons l'article 44 de la LGOTU), per tal de preservar les funcions ecològiques i socials d'aquests terrenys, i especialment com a garantia de la qualitat de vida i per evitar un creixement excessiu (vegeu proposta B.1). En els casos en què es consideri inviable aquesta qualificació, l'ADN proposa que els terrenys afectats es classifiquin com sòl urbanitzable de desenvolupament diferit, possibilitat contemplada en el Reglament Urbanístic. B.4.- El POUP no garanteix la connectivitat ecològica a través del territori de la parròquia Justificació Un dels paràmetres ecològics més importants per a la conservació del patrimoni natural és la connectivitat ecològica i paisatgística, que ha de permetre els desplaçaments dels organismes i dels processos ecològics al llarg dels gradients ambientals (altitud, orientació…) i entre diferents ecosistemes. Dins l'àmbit territorial del POUP de Sant Julià de Lòria, els punts crítics per a la connectivitat es troben en el fons de la vall principal, i actuen en dues direccions:
No obstant les consideracions anteriors, el POUP qualifica diversos sectors clau per a la connectivitat com sòl urbanitzable, amb la qual cosa desapareixerien les possibilitats de restaurar la funcionalitat ecològica d'aquests espais com a connexions ecopaisatgístiques. Pel que fa a la connectivitat longitudinal, el POUP no reconeix en cap moment la importànca del riu Gran Valira en aquest sentit, ni es contempla la possibilitat de restaurar-lo per tal que recuperi aquesta funció; ben al contrari, una de les propostes del POUP consisteix en el cobriment d'un tram del riu a la unitat d'actuació SUNC-01, la qual cosa comprometria definitivament la connectivitat de tota la xarxa fluvial andorrana amb la de l'espanyola. Proposta L'ADN considera que cal assegurar la connectivitat ecològica en l'àmbit territorial de la parròquia de Sant Julià de Lòria. Per això, és necessari:
Alhora, cal un Pla Especial de restauració de la connectivitat ecològica, que determini les actuacions necessàries per conservar i/o recuperar la funcionalitat ecològica d'aquests espais. Aquesta actuació tindria el benefici afegit d'assegurar el trencament del continu urbà, la qual cosa pot suposar també una millora social, en reduir la sensació d'estar situat en un entorn tancat i exclusivament urbà. En aquesta línia, i en el cas dels rius, caldria modificar les canalitzacions existents en el sentit d'ampliar la llera fluvial i permetre la preservació i la recuperació de la vegetació pròpia dels marges del riu. B.5.- La previsió de guanyar espai recobrint el riu Gran Valira a Sant Julià és un atemptat de primer ordre contra la seguretat pública i el medi ambient de tot el país Justificació El POUP de Sant Julià de Lòria preveu guanyar espai urbà mitjançant el cobriment d'un tram important del riu Gran Valira al seu pas pel nucli urbà de Sant Julià, concretament a la unitat d'actuació SUNC-01. En aquesta unitat, que totalitza 37.126,85 m2, es preveu una plataforma que cobreixi parcialment el riu amb una superfície de 11.118,92 m2, gairebé una tercera part de la unitat, a desenvolupar mitjançant pla especial. El cobriment d'un tram de riu tan llarg com el proposat comportaria unes conseqüències molt greus, pels motius següents:
Proposta L'ADN considera que, pels motius abans esmentats, cal abandonar la previsió de cobrir el riu Gran Valira, i modificar les determinacions de la unitat d'actuació SUNC-01 en el sentit de respectar el llit i els marges naturals del riu, que en aquest sector encara permeten una restauració ecològica. B.6.- El risc d'inundabilitat no sembla que s'hagi tingut suficientment en compte en l'elaboració del pla Justificació La documentació consultada no aporta informació suficient sobre el perill associat a la inundabilitat del terreny. A diferència d'altres riscos naturals, com les allaus i els corrents d'arrossegalls, que apareixen identificats i cartografiats, no hem pogut consultar cap document on aparegués el risc d'inundació associat a les lleres dels rius, malgrat la seva importància fonamental per a la seguretat de les persones. És més, nombrosos terrenys adjacents als marges del riu Gran Valira, i per tant susceptibles de ser inundables, reben la qualificació d'urbanitzables, amb el risc que això comporta. Des d'un punt de vista ambiental, a més, la consideració del risc d'inundabilitat, i la posterior classificació de les zones afectades com sòl no urbanitzable, tal com assenyala la LGOTU, és una oportunitat per assegurar la conservació de molts sectors amb vegetació de ribera, així com dels espais de transició entre les riberes fluvials i els vessants adjacents. Proposta L'ADN sol·licita que en l'elaboració del POUP es tingui en compte el risc d'inundabilitat, que es presenti públicament la delimitació cartogràfica de les zones afectades, i que es garanteixi la classificació d'aquestes zones com sòl no urbanitzable, en compliment de l'article 38 de la LGOTU. B.7.- El Catàleg comunal és molt incomplet pel que fa a la protecció del patrimoni natural Justificació Segons l'article 77 de la LGOTU, "a l'efecte d'adoptar les mesures de protecció pertinents, els plans d'ordenació i urbanisme parroquial han de contenir la relació dels edificis, els espais i els elements d'interès històric, monumental, cultural, natural i ambiental i els itineraris d'interès de la parròquia". Tots aquests elements han de quedar recollits en un catàleg comunal. Considerant, a més, que segons la Llei de delimitació de les competències dels comuns, correspon a aquestes institucions la gestió dels recursos naturals de la parròquia (inclosos els boscos i les pastures), així com l'establiment de parcs naturals, s'entén que la responsabilitat dels comuns en la protecció del patrimoni natural d'Andorra és fonamental. En el Catàleg del patrimoni parroquial que forma part del POUP de Sant Julià de Lòria, el tractament dels components del patrimoni natural és gairebé inexistent, atès que només es recull l'espai de la vall del Madriu-Perafita-Claror, presentat com a candidat al Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, i encara en aquest cas no estableix mesures de protecció, a diferència del que passa amb les altres seccions del Catàleg. El Catàleg deixa sense protecció nombrosos espais, elements i itineraris d'elevat interès natural i ambiental, fet especialment lamentable en una parròquia que, pel fet de ser la de major influència mediterrània, presenta uns valors naturals i paisatgístics únics a Andorra (els quals, d'altra banda, no es troben precisament a les zones d'alta muntanya com la vall del Madriu-Perafita-Claror, sinó a les parts baixes i de mitjana altitud de la parròquia). Cal recordar aquí que per complir satisfactòriament el mandat legal de l'article 77 de la LGOTU, el Catàleg comunal hauria de recollir tots els espais d'interès natural de la parròquia, identificats amb criteris solvents de tipus tècnic (p.ex. raresa, fragilitat, naturalitat, valor dels hàbitats i les espècies presents, etc.), així com determinats tipus d'hàbitats escassos que s'haurien de protegir allà on apareixen (p.ex. molleres, penya-segats, rouredes, etc.). Una vegada identificats tots aquests elements, i cartografiats adequadament, el POUP els hauria de qualificar com no urbanitzables, independentment del règim de propietat al qual s'acullen, per tal de garantir la coherència del planejament. Proposta L'ADN considera que el Catàleg del patrimoni parroquial de Sant Julià de Lòria ha d'incorporar tots els elements del patrimoni natural de la parròquia que, per la seva raresa, fragilitat, singularitat o bellesa, requereixen un règim de protecció especial. Aquests elements poden ser espais d'interès natural, determinats tipus d'hàbitats, o altres elements singulars (p.ex. arbres monumentals, formacions geològiques singulars, etc.). Alguns elements que s'haurien d'incorporar en el Catàleg són:
B.8.- La qualificació com sòl urbanitzable de molts horts de l'entorn de Sant Julià suposarà una important pèrdua de paisatge i patrimoni, a més de la desaparició de la seva funció social Justificació Actualment diversos terrenys situats prop dels nuclis urbans de la parròquia (i principalment a l'entorn del de Sant Julià) estan ocupats per horts i per petites parcel·les cultivades, amb prats, fruiters, retalls de vegetació natural, etc. L'interès d'aquestes parcel·les és múltiple, i destaquen pel seu valor natural (microhàbitats de flora i fauna silvestres), paisatgístic i social (lleure de molts ciutadans, complement a la seva dieta). Tot aquest valor es veu amenaçat per la inclusió de molts d'aquests sectors en unitats d'actuació de sòl urbà o urbanitzable, de vegades en contra de la voluntat dels seus propietaris. L'edificació d'aquests indrets comportarà la desaparició dels valors indicats. Proposta L'ADN considera que les superfícies actuals dedicades a horts i altres parcel·les d'ús agrícola s'haurien de preservar del procés urbanitzador, mitjançant la seva classificació com sòl no urbanitzable agrícola i ramader. B.9.- L'enjardinament dels parcs urbans hauria de contemplar la restauració de les funcions ecològiques dels hàbitats potencials Justificació El POUP proposa la creació de diversos espais lliures per parcs i jardins urbans de petites dimensions. Considerant que, si es compleixen les previsions del pla, aquests seran pràcticament els únics espais oberts que romandran al fons de la vall principal, s'entén que poden arribar a jugar un paper molt rellevant per satisfer les funcions ecològiques de diverses espècies animals i vegetals, sempre que el seu disseny contempli aquesta possibilitat. L'adopció d'aquest plantejament obriria també les portes a utilitzar aquests espais com escenaris per a l'educació ambiental de la població. Proposta L'ADN proposa que els projectes de disseny i enjardinament dels pars urbans previstos pel POUP incorporin criteris de restauració de determinades funcions ecològiques, sempre que siguin compatibles amb les funcions socials que, lògicament, han de ser prioritàries en aquests espais. Les mesures a adoptar poden incloure un predomini de la proporció de sòl natural en front del sòl artificial, la utilització d'espècies autòctones característiques dels hàbitats potencials del fons de vall, la creació de petits sectors de vegetació natural, la introducció d'elements o estructures afavoridores de la fauna silvestre, etc. B.10.- L'estudi de mobilitat és reactiu i no proactiu, i no contempla les mesures necessàries per assolir una mobilitat sostenible Justificació L'estudi de Mobilitat comunal, tal com està plantejat, es limita a descriure i acceptar la situació actual (marcada pel col·lapse circulatori), sense fer cap plantejament seriós i innovador cap el concepte de la mobilitat sostenible. L'enfoc del POUP és clarament reactiu, i es basa en la política del Govern, que constata el creixement constant del volum de trànsit, i no troba més solucions que la construcció d'infraestructures cada vegada més grans, en la línia del Pla sectorial de noves infraestructures viàries i del projecte de metro aeri. En cap moment es planteja la possibilitat d'intervenir (enfoc proactiu) mitjançant la incorporació de mesures que puguin reduir o, si més no, contenir el creixement del volum de trànsit. Proposta L'ADN considera imprescindible elaborar un nou estudi de mobilitat per a l'àmbit de la parròquia de Sant Julià de Lòria, basat en el paradigma del desenvolupament sostenible. Aquest treball s'hauria de fonamentar en un conjunt integrat de mesures que haurien d'incloure des del foment decidit del transport públic (autobús i taxi), la promoció del car sharing (compartir cotxe), la desincentivació de l'ús del vehicle privat i la creació de circuits peatonals i de carrils-bici, fins al replantejament de la ubicació de tots els serveis i equipaments des de l'òptica de la minimització de les necessitats d'utilització dels vehicles a motor (p.ex. situar les escoles al mig dels nuclis urbans, i no a la seva perifèria). Conclusió general De les diferents al·legacions, observacions i propostes presentades es desprèn que el POUP de Sant Julià de Lòria, en la seva formulació actual, és clarament insostenible. Molts aspectes del pla no estan ben argumentats, i s'haurien de replantejar completament, mentre que en d'altres s'observen incoherències entre els objectius del pla i la qualificació final del sòl. Per tot això, l'ADN demana una revisió en profunditat del POUP, i garanties que la versió que finalment s'aprovi s'adeqüi completament als criteris del desenvolupament sostenible, de la conservació del patrimoni natural i cultural, i d'una activitat urbanística coherent i responsable amb les generacions futures. |
