El dia 28 d'octubre es van presentar les al·legacions al POUP d'Ordino, que consten dels següents apartats:

A- CONSIDERACIONS PRÈVIES

A.1.- La Llei general d’ordenació del territori i urbanisme té greus defectes que condicionen l’elaboració dels plans d’ordenació i urbanisme parroquials

Com ja es va posar de manifest en un informe de l’ADN emès la tardor de l’any 2000, la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme de 29 de desembre de 2000 (en endavant, LGOTU) té greus deficiències tècniques que condicionen de manera determinant l’elaboració dels plans d’ordenació i urbanisme parroquials (en endavant, POUP).

Entre aquests defectes, alguns dels que més dificulten l’elaboració d’uns plans d’ordenació i urbanisme parroquials adequats són els següents:

§ Disposició transitòria primera, apartat 2, que determina que “durant el període de 6 anys abans de la primera revisió, els plans d’ordenació i urbanisme parroquials han de mantenir l’edificabilitat global que resulta del càlcul fet en aplicació de la normativa urbanística i de la construcció vigent abans de l’entrada en vigor de la present Llei”. La necessitat de mantenir l’edificabilitat global anterior als POUP és un atemptat contra l’esperit de la Llei, que obliga a desenvolupar l’activitat urbanística i d’ordenació territorial no segons les previsions de creixement desitjables per al país o la parròquia, sinó en els metres quadrats que han d’acabar essent urbanitzables per complir aquesta clàusula legal.

§ Definició del sòl no urbanitzable, que segons l’article 38 de la LGOTU està constituït pels terrenys situats en zones afectades per riscos naturals, i per tots els terrenys dels comuns i dels quarts. Si bé aquesta definició, al nostre entendre, no exclou la possibilitat de classificar com no urbanitzables terrenys particulars per raó del seu valor ecològic, paisatgístic, agrícola o de protecció de captacions d’aigües, en la pràctica sí que ho dificulta enormement, sobretot en un context fortament condicionat per la clàusula indicada a l’apartat precedent.

§ Considerant que la Comissió Tècnica d’Urbanisme prevista en el Títol VIII és l’òrgan consultiu i executiu en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i construcció, és del tot incoherent (i incomprensible) que no inclogui cap representant del ministeri responsable del medi ambient ni de tècnics especialistes en aquesta matèria (enginyers forestals, biòlegs, geòlegs o llicenciats en ciències ambientals), ni cap representant del ministeri de Cultura. Desgraciadament, sembla que totes les decisions que afectin el sòl no urbanitzable quedaran en mans d’arquitectes i enginyers de camins, els quals, lògicament, no tenen perquè conèixer ni representar les necessitats de protecció del patrimoni natural i cultural. Això no té res a veure amb el concepte multidisciplinar que hauria de regir l’ordenació del territori segons totes les concepcions modernes d’aquesta matèria (p.ex. Carta Europea d’Ordenació del Territori de 1983)

Els dos primers aspectes porten a una situació que, en la pràctica, gairebé obliga els redactors dels POUP a classificar directament tots els terrenys de propietat particular com urbanitzables, la qual cosa impedeix la formulació d’una autèntica ordenació del territori, en la qual l’interès públic (que sovint es presenta sobre terrenys particulars) prevalgui sobre l’interès privat.

A.2- El Govern no ha desenvolupat les directrius d'ordenació nacionals que aportarien una visió de conjunt per tot el país

L’article 55 de la LGOTU defineix les directrius d’ordenació com l’instrument del Govern per:

a) Formular, amb caràcter general i d’acord amb la política territorial, social i econòmica del Govern, el conjunt de criteris i normes orientadores i reguladores dels processos d’assentament al territori de les diverses activitats socials i econòmiques.

b) Fixar el marc de referència per a la formació de les polítiques urbanístiques comunals, per tal d’establir una coordinació adequada entre les actuacions parroquials i la política urbanística nacional i fer que siguin compatibles.

c) Subministrar i obtenir les informacions pertinents amb vista a establir els criteris bàsics per aplicar els recursos de l’Administració de l’Estat.

La no aprovació d’aquestes directrius d’ordenació del Govern (que idealment hauria d’haver esta prèvia al procés d’elaboració dels POUP, però que no s’ha fet ni tan sols mentre ha durat aquest procés), fa que els POUP s’hagin elaborat des d’un punt de vista exclusivament parroquial, analitzant únicament els interessos i necessitats de la parròquia en qüestió, i obviant la necessitat de coordinar les polítiques comunals sota una única visió de conjunt per a tot el país, fonamental en un territori tan petit com l’andorrà

A.3.- Endarreriment en l’aprovació de la moratòria en l’atorgament de llicències de construcció

L’endarreriment en l’aprovació d’una moratòria en l’atorgament de llicències de construcció, decretada per la Llei de modificació puntual i urgent de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, de 23 de maig de 2003, va permetre l’entrada als serveis d’urbanisme dels comuns d’una enorme quantitat de demandes de llicències de construcció, que van haver de ser acceptades i que, en molts casos, han acabat condicionant molt negativament les previsions i, fins i tot, el planejament dels POUPs, obligant a fer modificacions d’última hora que han donat lloc a un clar empitjorament del resultat dels plans.

A4- Manca d'una avaluació estratègica d'impacte ambiental del POUP

Les tendències modernes en avaluació de l’impacte ambiental plantegen la necessitat que aquesta no es refereixi només als projectes, sinó que s’apliqui també als plans i programes, per tal de garantir la seva adequació des d’un punt de vista ambiental. Aquest concepte queda recollit en la recent Directiva 2001/42/CE, de la Unió Europea, i entre altres tipus de documents, s’hauria d’aplicar sobre el planejament urbanístic. Si bé la legislació andorrana encara no ha incorporat aquest concepte (de fet, ni tan sols ha incorporat el de l’avaluació d’impacte ambiental clàssica amb rang de Llei), és evident que la seva aplicació permetria millorar notablement el resultat dels POUPs, des d’una òptica ambiental i social. Cal dir que els estudis que incorporen la major part de POUPs (estudis de creixement sostenible, estudis ambientals o similars) no compleixen, en cap cas, la funció d’una avaluació estratègica ambiental.

A.5.- L’absència d’una llei de patrimoni natural genera una indefensió legal d’aquest àmbit

A diferència del que passa amb el patrimoni cultural, que compta amb la recent Llei 9/2003, de 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra (la qual ha estat incorporada en tots els POUP), el patrimoni natural no compta amb cap norma amb rang de Llei que estableixi les bases per a la seva conservació i/o restauració. Davant d’aquesta situació, sorgeix un context d’indefensió legal de nombrosos elements integrants del patrimoni natural d’Andorra (espècies, hàbitats, paisatges) que, en no estar recollits en cap norma legal, es poden veure perjudicats de forma crítica i irreversible per les disposicions contingudes en els POUP. Seria el cas de diversos hàbitats molt escassos a Andorra (amb totes les espècies animals i vegetals associades), com les rouredes, que solen estar en terrenys de propietat particular i que, en conseqüència, estan quedant classificats com sòl urbanitzable en la major part de POUPs.

B) AL·LEGACIONS, OBSERVACIONS I PROPOSTES

B.1.- El POUP d’Ordino no es fonamenta en un estudi de creixement guiat pels principis del desenvolupament sostenible

Justificació
Malgrat incorporar un gruixut document que porta precisament per títol “Estudi de creixement sostenible” (sense que, òbviament, això sigui garantia de res), el POUP d’Ordino no es fonamenta en un estudi sobre el model de creixement que pot assumir la parròquia, per tal que aquest es pugui considerar com ambientalment i socialment sostenible, és a dir, que preservi la qualitat de vida i el model econòmic actual de la parròquia per a les generacions futures. El model d’Ordino, únic a Andorra, es basa en el valor del paisatge com a primer atractiu d’un turisme molt diferent del que predomina a la resta del país, i val la pena mantenir-lo.

Segons les previsions de creixement de població que presenta el pla, la parròquia d’Ordino pot arribar a tenir 10.929 habitants l’any 2022 (població resident). Això suposa multiplicar per quatre la població resident actual de la parròquia (que l’any 2003 és de 2.508 habitants), un creixement que és absolutament desproporcionat i que només pot comportar la degradació de la qualitat de vida que ofereix la parròquia actualment als seus habitants, i la desaparició del model turístic actual d’Ordino, que es basa en la qualitat i no en la quantitat.

Segons les previsions de creixement de població que presenta el pla, la parròquia d’Ordino pot arribar a tenir 10.929 habitants l’any 2022 (població resident). Això suposa multiplicar per quatre la població resident actual de la parròquia (que l’any 2003 és de 2.508 habitants), un creixement que és absolutament desproporcionat i que només pot comportar la degradació de la qualitat de vida que ofereix la parròquia actualment als seus habitants, i la desaparició del model turístic actual d’Ordino, que es basa en la qualitat i no en la quantitat.

Proposta
L’ADN considera que el POUP d’Ordino s’ha de fonamentar en unes previsions de creixement de població resident per l’any 2022 que no superin, en el supòsit més desfavorable, el doble de la població resident actual, i que s’ha de reformular la qualificació del sòl en funció d’aquest paràmetre. Aquesta proposta suposa una modificació substancial de les previsions contingudes en el POUP que ha aparegut a informació pública, però creiem que és imprescindible efectuar-la si es vol garantir la sostenibilitat del pla.

B.2.- El pla no defineix els supòsits de creixement en què caldria revisar-lo

Justificació
L’article 71 de la LGOTU fixa el contingut general dels POUPs, i estableix que, entre altres continguts, aquests plans hauran de contenir la “indicació de les circumstàncies segons les quals serà procedent, quan escaigui, fer la revisió del Pla d’ordenació en funció dels paràmetres de població i l’índex de creixement, els recursos, els usos, les intensitats d’ocupació i els altres elements que van justificar la qualificació inicial del sòl”. La lectura de l’article 3 de la Normativa subsidiària del POUP permet comprovar que, a diferència del que estableix la LGOTU, no s’hi concreten quines han de ser aquestes circumstàncies.

Proposta
Cal que l’article 3 de la Normativa subsidiària del POUP compleixi amb el mandat de l’article 71 de la LGOTU i, per tant, defineixi uns criteris clars per a la revisió del POUP en funció dels elements que marca la Llei.

B.3.- La catalogació de la major part del fons de la vall de la parròquia com sòl urbanitzable (encara que sigui diferit) comportarà la desaparició a mig termini del paisatge tradicional de la parròquia, i condemnarà el model turístic actual de la Vall d’Ordino

Justificació
El POUP d’Ordino classifica gairebé la totalitat dels terrenys situats al fons de la vall de la Valira del Nord com sòl urbanitzable, creant un continu d’aquest tipus de sòl que s’estén al llarg de la carretera C.G.3, des del límit amb la Massana fins el nucli del Serrat. Les conseqüències de crear un continu urbà en aquest àmbit són gravíssimes, tant des d’un punt de vista ambiental (pèrdua del paisatge tradicional de la parròquia, eliminació dels prats de dall (hàbitat d’interès comunitari segons la Directiva 92/43/CE de la UE), desaparició de l’hàbitat de nombroses espècies vinculades als fons de vall i a l’espai agrari, etc.), com des d’una perspectiva social i econòmica (transformació del model econòmic de la parròquia basat en un turisme de qualitat que busca paisatge i tranquilitat; pèrdua de la qualitat de vida associada a l’existència d’espais oberts; eliminació del sòl agrícola).

La gravetat d’aquesta classificació és independent de la condició de cada sector com a sòl urbanitzable de desenvolupament immediat o diferit, perquè el que compta realment és que tot aquest terreny passa a ser urbanitzable. Si la urbanització té lloc durant els primers sis anys de vigència del POUP, o si es produeix a partir d’aquest moment, poc importa, atès que l’estructura territorial de la parròquia ja ha quedat definida, i difícilment es podrà fer marxa enrera.

Proposta
L’ADN considera que el POUP d’Ordino ha de classificar tots els terrenys situats al fons de la vall principal com sòl no urbanitzable de protecció agrícola i ramadera, excepte els terrenys ubicats immediatament a l’entorn de cadascun dels nuclis de població actual, els quals haurien de configurar l’àmbit d’expansió natural de cada nucli. A la pràctica, i per concretar-ho més, això es podria traduir en la petició que tots els terrenys que actualment es classifiquen com sòl urbanitzable de desenvolupament diferit es classifiquin com sòl no urbanitzable de protecció agrícola i ramadera.

Si en un futur és necessari, ja hi haurà ocasió de reclassificar aquests terrenys com a urbanitzables en futures revisions del POUP. Però si ara ja es classifiquen com urbanitzables, la irreversibilitat d’aquesta actuació portarà a una situació clarament insostenible en el futur.

B.4.- La classificació del sòl no urbanitzable és confusa, i no respecta les conseqüències derivades de cada una de les categories previstes per la LGOTU per al sòl no urbanitzable

Justificació
Si bé aparentment el POUP respecta la classificació del sòl no urbanitzable creada per la LGOTU (articles 43 a 50), en la pràctica s’observen importants deficiències en la seva aplicació. Si s’analitzen detingudament les definicions d’aquestes categories, i també el règim d’actuacions excepcionals establert a l’article 51 de la LGOTU, es dedueix fàcilment quin és el règim de protecció real associat a cada categoria. Per exemple, en els terrenys qualificats com sòl no urbanitzable forestal es pot autoritzar, entre d’altres actuacions, “l’obertura de noves pistes o camins de muntanya”, i “l’obertura de pistes d’esquí amb les infraestructures i els equipaments necessaris”, accions que no estan permeses a les zones de protecció natural. L’article 86 de la Normativa subsidiària del POUP recull aquestes disposicions de la LGOTU.

Fetes aquestes consideracions, una ràpida observació de la cartografia del POUP permet comprovar que la classificació que s’hi fa del sòl no urbanitzable és poc coherent amb les categories que estableix la LGOTU. Citarem alguns exemples que ho demostren clarament:
§ El Parc Natural de Sorteny, que lògicament hauria d’estar catalogat en tot el seu àmbit geogràfic com zona de protecció natural, presenta parts de la seva zona baixa (ocupades per vegetació arbòria) classificades com zona forestal, amb la qual cosa hi seria d’aplicació el règim d’excepcions abans esmentat.
§ A l’altre extrem, bona part de l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís, inclosos sectors ocupats per remuntadors i altres ginys mecànics, es classifica com zona de protecció natural, quan la instal·lació d’aquests elements és incompatible amb aquesta categoria.
§ A més, els mapes mostren una categoria de sòl no urbanitzable, el sòl nu, que no està definida ni a les categories de la LGOTU (articles 43 a 50) ni a les mateixes categories que reconeix la Normativa subsidiària del POUP (article 85). Per exemple, és el cas de les pistes d’esquí situades a l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís. No queda gens clar quin és el règim d’actuacions permeses o prohibides en aquests terrenys.

Vist això, sembla que els redactors del POUP han confós la zonificació del sòl no urbanitzable del POUP amb una cartografia de les cobertes del sòl, fet que desvirtua considerablement els potencials i les funcionalitats socials i ecològiques que hauria de garantir el sòl no urbanitzable.

Proposta
L’ADN considera que cal refer completament la cartografia del sòl no urbanitzable, que òbviament no ha de representar les cobertes del sòl, sinó que ha de preveure la classificació de cada sector en funció de les seves necessitats de protecció, i del règim d’excepcions previst a l’article 51 de la LGOTU per a cada categoria del sòl no urbanitzable.

B.5.- Alguns dels espais naturals més valuosos de la parròquia no estan classificats com sòl no urbanitzable de protecció natural, que és la categoria que els correspondria segons la LGOTU

Justificació
L’article 46 de la LGOTU preveu la classificació dels espais naturals més rellevants com sòl no urbanitzable en la categoria de “zona de protecció natural”. No obstant, s’observa que alguns dels espais d’interès natural més rellevants de la parròquia es classifiquen com sòl no urbanitzable d’altres categories, normalment com “zona forestal”. És el cas, entre altres espais, de tot o part del bosc del Coll d’Ordino, l’obaga d’Ansalonga, el bosc de Sornàs, l’Ensegur, el solà de Riambert, Coma Obaga, la vall de l’Angonella, Sobre dels Camps de la Cortinada o Les Tallades, per citar alguns casos flagrants. El cas més escandalós, però, és el ja comentat de la part baixa de la vall de Sorteny, que malgrat ser Parc Natural es classifica com zona forestal, probablement perquè està ocupada per vegetació arbòria. La pèssima interpretació de les categories del sòl no urbanitzable, descrita a l’apartat B.4, porta a situacions absolutament il·lògiques, com aquesta que acabem de comentar.
Segons l’article 51 de la LGOTU, en els terrenys qualificats com sòl no urbanitzable forestal es pot autoritzar, entre d’altres actuacions, “l’obertura de noves pistes o camins de muntanya”, i “l’obertura de pistes d’esquí amb les infraestructures i els equipaments necessaris”. Vist aquest règim d’excepcions, considerem que la protecció que s’atorga a aquests espais és clarament insuficient, i no garanteix en absolut la protecció a llarg termini dels seus valors naturals.

Proposta
L’ADN considera que la totalitat de la superfície dels espais esmentats s’ha de qualificar com sòl no urbanitzable en la categoria de “zona de protecció natural”, definida per l’article 46 de la LGOTU, i així ha de constar tant en la Normativa subsidiària com en la cartografia del POUP.

B.6.- El Catàleg del patrimoni parroquial no recull ni protegeix els components del patrimoni natural de la parròquia

Justificació
Segons l’article 77 de la LGOTU, “a l’efecte d’adoptar les mesures de protecció pertinents, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir la relació dels edificis, els espais i els elements d’interès històric, monumental, cultural, natural i ambiental i els itineraris d’interès de la parròquia”. Tots aquests elements han de quedar recollits en un catàleg comunal.

Considerant, a més, que segons la Llei de delimitació de les competències dels comuns, correspon a aquestes institucions la gestió dels recursos naturals de la parròquia (inclosos els boscos i les pastures), així com l’establiment de parcs naturals, s’entén que la responsabilitat dels comuns en la protecció del patrimoni natural d’Andorra és fonamental.

El Catàleg del patrimoni parroquial que forma part del POUP d’Ordino no inclou els espais o elements d’interès natural i ambiental, a diferència del que exigeix la LGOTU. Només recull dos elements que, aparentment, en podrien formar part, la Vall de Sorteny i la Vall de Rialb, si bé no aporta dades per caracteritzar-los, no els descriu, i ni tan sols els atorga un número de referència. Encara més greu és que no estan cartografiats, amb la qual cosa la capacitat del Catàleg per protegir-los és més que dubtosa.

Cal recordar aquí que per complir satisfactòriament el mandat legal de l’article 77 de la LGOTU cal que el Catàleg comunal reculli tots els espais d’interès natural de la parròquia, identificats amb criteris solvents de tipus tècnic (p.ex. raresa, fragilitat, naturalitat, valor dels hàbitats i les espècies presents, etc.), així com determinats tipus d’hàbitats escassos que s’haurien de protegir allà on apareixen (p.ex. molleres, penya-segats, rouredes, etc.). Una vegada identificats tots aquests elements, i cartografiats adequadament, el POUP els hauria de qualificar com no urbanitzables, independentment del règim de propietat al qual s’acullen, per tal de garantir la coherència del planejament.

És difícil d’entendre que havent fet un “Estudi de creixement sostenible” de més de 300 pàgines, el Catàleg del patrimoni parroquial no incorpori un component tan essencial com és l’inventari dels elements del patrimoni natural que cal protegir.

Proposta
L’ADN considera que el Catàleg del patrimoni parroquial d’Ordino ha d’incorporar tots els elements del patrimoni natural de la parròquia que, per la seva raresa, fragilitat, singularitat o bellesa, requereixen un règim de protecció especial. Aquests elements poden ser espais d’interès natural, determinats tipus d’hàbitats, o altres elements singulars (p.ex. arbres monumentals, formacions geològiques singulars, etc.). Per citar alguns exemples, caldria incloure en el Catàleg espais naturals com la vall de l’Angonella, el massís del Casamanya, el bosc del Coll d’Ordino, o les valls de l’Ensegur-Coma Obaga. I pel que fa als hàbitats, podem esmentar, a tall d’exemple, les rouredes, els boscos de ribera, les molleres i els penya-segats calcaris.

B.7.- La macrourbanització de Sant Pere, al Serrat, és un atemptat de primer ordre contra el patrimoni natural i el paisatge de la parròquia d’Ordino, i suposarà la destrucció de l’hàbitat de nombroses espècies legalment protegides

Justificació
El POUP d’Ordino preveu la qualificació com sòl urbà consolidat de 102.000 m2 del sector de Sant Pere, situat al nucli del Serrat i integrat en la Unitat d’Actuació 196. Es tracta d’una zona que actualment no compta amb cap edifici, i que constitueix un dels paisatges més valuosos del fons de vall de la parròquia, integrat per nombrosos prats de dall i bosquetons d’avellaner. Cal recordar que els prats de dall són un hàbitat d’interès comunitari que, segons la Directiva 92/43/CE de la UE, s’ha de protegir a tot el territori de la Unió. La floració de les grandalles (Narcissus poeticus) a la primavera, en aquest sector, és espectacular. Alhora, aquesta zona és l’hàbitat de reproducció de nombroses espècies animals protegides pel Decret del Govern de 28/02/2001, com el gat mesquer (Genetta genetta), la marta (Martes martes), el teixó (Meles meles), la mostela (Mustela nivalis), el gamarús (Strix aluco), el picot verd (Picus viridis), la cuereta torrentera (Motacilla alba), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el tallarol gros (Sylvia borin), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), el mosquiter comú (Phylloscopus collybita), el reietó (Regulus regulus), la mallerenga petita (Parus ater), la mallerenga blava (Parus caeruleus), la mallerenga carbonera (Parus major), el pinsà comú (Fringilla coelebs), el gafarró (Serinus serinus), el verdum (Carduelis chloris), la verderola (Emberiza citrinella), el vidriol (Anguis fragilis), el lluert (Lacerta bilineata) o la salamandra (Salamandra salamandra) (llista no exhaustiva). Cal recordar que, segons la Llei de tinença i protecció dels animals, de 30 de juny de 1998, “es prohibeix la destrucció intencional dels hàbitats de reproducció de les espècies protegides” (article 31.6), amb la qual cosa la qualificació d’aquest sector com sòl urbà consolidat presenta importants dubtes sobre la seva legalitat.

També cal tenir present que la creació d’una macrourbanització de nova planta en aquest sector, d’una superfície tan o més gran que la de l’actual nucli del Serrat, suposa una degradació importantíssima del paisatge de la part alta de la parròquia i, en conseqüència, una gran manca de visió de futur en la línia del turisme sostenible que, aparentment, es promou des de la parròquia d’Ordino.

Proposta
L’ADN considera que, pels motius abans esmentats, tota la superfície de la Unitat d’Actuació 196 ha de rebre la qualificació de sòl no urbanitzable de protecció agrícola i ramadera.

B.8.- El POUP ha d’assegurar un tractament adequat de les riberes fluvials com a hàbitat natural, així com dels espais verds urbans

Justificació
El POUP proposa la creació d’una mena de parc lineal a l’entorn del Camí Ral, que doni continuïtat al traçat històric d’aquest recorregut, i que complementi l’oferta d’oci de la parròquia. Des de l’ADN considerem que això és una oportunitat també per al medi natural, i concretament per restaurar un dels elements més degradats, el bosc de ribera.

Proposta
L’ADN considera que tot l’ajardinament del parc lineal del Camí Ral s’ha de realizar amb espècies autòctones característiques dels hàbitats naturals presents en aquests indrets. Paral·lelament, caldria posar en marxa un Pla especial de protecció i restauració de les riberes fluvials, que asseguri el manteniment de les existents en unes condicions ecològiques òptimes, i la restauració dels trams que han desaparegut.

B.9.- Manca l’estudi d’edificabilitat, que segons la LGOTU és obligatori

Justificació
Segons l’article 71.c de la LGOTU, un dels components bàsics dels POUP és l’estudi justificat de l’edificabilitat global de la parròquia. La lectura del document “Memòria justificativa i informativa” del POUP d’Ordino ens permet constatar que a la pàgina 105 hi ha l’apartat 1.7 (Estudi d’edificabilitat), el qual, inexplicablement, està buit (no té text).

Proposta
En compliment de la LGOTU, cal que el POUP d’Ordino inclogui el preceptiu estudi justificat de l’edificabilitat global de la parròquia.

B.10.- Els documents que componen el pla tenen importants defectes de forma

Justificació
Alguns dels documents que componen el pla tenen importants defectes de forma, que fan dubtar del rigor d’un treball de la importància d’un POUP.
Per posar alguns exemples, el document titulat “Memòria justificativa i informativa” té una quantitat tan elevada de faltes d’ortografia que en dificulta la lectura, a banda de posar en dubte la competència de les persones que l’han redactat. A més, és difícil d’entendre que un document de més de 330 pàgines no disposi d’un índex general que en faciliti la consulta.
El document “Normativa subsidiària” té nombroses errades en la referenciació dels articles (p.ex. l’article 3 fa referència a l’article 13 volent dir el 14), o bé aquesta referenciació no s’ha completat i és inexistent (p.ex. article 144). Igualment, la referenciació dels plànols de vegades és inexistent (p.ex. article 80).
El document “Estudi de creixement sostenible” sembla que està basat en bona part en la tècnica del “copiar i enganxar”, feta des de documents diversos, sovint no específics de la parròquia d’Ordino. També té apartats que fan referència a mapes que no es troben entre la documentació que s’ha posat a disposició del públic per a la seva consulta. Com en el cas anterior, és difícil d’entendre que un document de més de 300 pàgines no disposi d’un índex general que en faciliti la consulta.
En general, cal dir que els documents que composen un POUP no s’haurien de caracteritzar pel seu pes (expressat en número de pàgines), sinó per la qualitat de la infomació que contenen i per la coherència de les propostes que s’hi formulen. I aquests dos últims aspectes, com hem vist, són molt limitats en el POUP que estem analitzant.

Proposta
L’ADN considera que cal efectuar una revisió exhaustiva de tots els documents que composen el POUP, i corregir els nombrosos defectes de forma existents, la presència dels quals és especialment greu en un document de la transcendència d’un POUP.

Conclusió general

De les diferents al·legacions, observacions i propostes presentades es desprèn que el POUP d’Ordino, en la seva formulació actual, és clarament insostenible, i suposa una aposta per un model de desenvolupament radicalment diferent del seguit fins ara per la parròquia d’Ordino. Molts aspectes del pla no estan ben argumentats, i s’haurien de replantejar completament. Per tot això, l’ADN demana una revisió en profunditat del POUP, i garanties que la versió que finalment s’aprovi s’adeqüi completament als criteris del desenvolupament sostenible, de la conservació del patrimoni natural i cultural, i d’una activitat urbanística coherent i responsable amb les generacions futures.

Per tots els motius exposats, l’ADN

SOL·LICITA a l’Hble. Comú d’Ordino que tingui per presentat aquest escrit, per formulades les al·legacions, observacions i propostes en ell expressades, i li demana que siguin tingudes en compte en el procediment d’aprovació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial d’Ordino, en el sentit de no aprovar-lo si no es resolen les deficiències aquí apuntades. Així mateix, li demana que totes les al·legacions, observacions i propostes formulades siguin contestades de forma particularitzada.