El dia 19 de febrer es van
presentar les al·legacions al POUP de Canillo, que consten
dels següents apartats: A) CONSIDERACIONS PRÈVIES A.1.- La Llei general d’ordenació del territori i urbanisme té greus defectes que condicionen l’elaboració dels plans d’ordenació i urbanisme parroquials Com ja es va posar de manifest en un informe de l’ADN emès la tardor de l’any 2000, la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme de 29 de desembre de 2000 (en endavant, LGOTU) té greus deficiències tècniques que condicionen de manera determinant l’elaboració dels plans d’ordenació i urbanisme parroquials (en endavant, POUP). Entre aquests defectes, alguns dels que més dificulten l’elaboració d’uns plans d’ordenació i urbanisme parroquials adequats són els següents:
Els dos primers aspectes porten a una situació que, en la pràctica, gairebé obliga els redactors dels POUP a classificar directament tots els terrenys de propietat particular com urbanitzables, la qual cosa impedeix la formulació d’una autèntica ordenació del territori, en la qual l’interès públic (que sovint es situa sobre terrenys particulars que haurien de ser no urbanitzables) prevalgui sobre l’interès privat. A.2.- El Govern no ha desenvolupat les directrius d’ordenació nacionals, que aportarien una visió de conjunt per tot el país L’article 55 de la LGOTU defineix les directrius d’ordenació com l’instrument del Govern per:
La no aprovació d’aquestes directrius d’ordenació del Govern (que idealment hauria d’haver esta prèvia al procés d’elaboració dels POUP, però que no s’ha fet ni tan sols mentre ha durat aquest procés), fa que els POUP s’hagin elaborat des d’un punt de vista exclusivament parroquial, analitzant únicament els interessos i necessitats de la parròquia en qüestió, i obviant la necessitat de coordinar les polítiques comunals sota una única visió de conjunt per a tot el país, fonamental en un territori tan petit com l’andorrà. A.3.- L’endarreriment en l’aprovació de la moratòria en l’atorgament de llicències de construcció ha dificultat encara més tot el procés L’endarreriment en l’aprovació d’una moratòria en l’atorgament de llicències de construcció, decretada per la Llei de modificació puntual i urgent de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, de 23 de maig de 2003, va permetre l’entrada als serveis d’urbanisme dels comuns d’una enorme quantitat de demandes de llicències de construcció, que van haver de ser acceptades i que, en molts casos, han acabat condicionant molt negativament les previsions i, fins i tot, el planejament dels POUPs, obligant a fer modificacions d’última hora que han donat lloc a un clar empitjorament del resultat dels plans. A.4.- Manca una avaluació estratègica de l’impacte ambiental del POUP Les tendències modernes en avaluació de l’impacte ambiental plantegen la necessitat que aquesta no es refereixi només als projectes, sinó que s’apliqui també als plans i programes, per tal de garantir la seva adequació des d’un punt de vista ambiental. Aquest concepte queda recollit en la recent Directiva 2001/42/CE, de la Unió Europea, i entre altres tipus de documents, s’hauria d’aplicar sobre el planejament urbanístic. Si bé la legislació andorrana encara no ha incorporat aquest concepte (de fet, ni tan sols ha incorporat el de l’avaluació d’impacte ambiental clàssica amb rang de Llei), és evident que la seva aplicació permetria millorar notablement el resultat dels POUPs, des d’una òptica ambiental i social. Cal dir que els estudis que incorporen la major part de POUPs (estudis de creixement sostenible, estudis ambientals o similars) no compleixen, en cap cas, la funció d’una avaluació estratègica ambiental. A.5.- L’absència d’una llei de patrimoni natural genera una indefensió legal d’aquest àmbit A diferència del que passa amb el patrimoni cultural, que compta amb la recent Llei 9/2003, de 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra (la qual ha estat incorporada en tots els POUP), el patrimoni natural no compta amb cap norma amb rang de Llei que estableixi les bases per a la seva conservació i/o restauració. Davant d’aquesta situació, sorgeix un context d’indefensió legal de nombrosos elements integrants del patrimoni natural d’Andorra (espècies, hàbitats, paisatges) que, en no estar recollits en cap norma legal, es poden veure perjudicats de forma crítica i irreversible per les disposicions contingudes en els POUP. Seria el cas de diversos hàbitats molt escassos a Andorra (amb totes les espècies animals i vegetals associades), com les rouredes, que solen estar en terrenys de propietat particular i que, en conseqüència, estan quedant classificats com sòl urbanitzable en la major part de POUPs. B) AL·LEGACIONS, OBSERVACIONS I PROPOSTES B.1.- El POUP de Canillo no es fonamenta en un estudi de creixement guiat pels principis del desenvolupament sostenible Justificació Malgrat les referències al desenvolupament sostenible i a la qualitat de vida que apareixen en la Memòria, el POUP de Canillo no es fonamenta en un estudi sobre el model de creixement que pot assumir la parròquia, per tal que aquest es pugui considerar com ambientalment i socialment sostenible, és a dir, que preservi la qualitat de vida i el model econòmic de la parròquia per a les generacions futures. Això queda clarament de manifest amb la consulta de la justificació de l’edificabilitat global de la parròquia, xifrada en 9.808.097 m2 de sostre edificable (vegeu la Memòria), que es limita a calcular l’edificabilitat global existent amb l’anterior Ordinació General d’Urbanisme i Construcció de 1981, i a donar-la com a bona, malgrat el mateix pla reconeix que és insostenible. Aquest plantejament està molt lluny d’una justificació tècnica i raonada de l’edificabilitat que ha de tenir la parròquia, tal com l’exigeix l’article 71.c de la LGOTU, però també entenem que els redactors del POUP l’han adoptat com a conseqüència de la mateixa llei, i més concretament de la seva Disposició transitòria 1.2. Segons les previsions de creixement de població que presenta el pla, la parròquia de Canillo pot arribar a tenir una població resident d’uns 6.000 habitants l’any 2023, més uns 25.000 de flotants. Això suposa un increment molt important de la població resident actual de la parròquia, amb una previsió de nou sostre necessari d’uns 469.000 m2. Al nostre entendre, aquest creixement pot comportar una degradació important de la qualitat de vida que ofereix la parròquia actualment als seus habitants. Proposta L’ADN considera que el POUP de Canillo s’ha de fonamentar en unes previsions de creixement de població resident per l’any 2023 que no superin, en el supòsit més desfavorable, els 4.000 habitants, i que s’ha de reformular la qualificació del sòl en funció d’aquest paràmetre. El creixement de la parròquia s’hauria de basar en completar el desenvolupament dels sectors de sòl urbà i en ocupar els sectors de sòl urbanitzable de menors dimensions i més propers als nuclis urbans existents. Alhora, la requalificació del sòl que es derivaria d’aquesta reducció en les previsions de creixement poblacional hauria de permetre qualificar com no urbanitzables els grans espais oberts de fons de vall (com les valls de Ransol i Incles), amb el consegüent benefici quant a utilització racional de recursos naturals escassos (com l’aigua o el sòl agrícola), creació de grans zones verdes urbanes, i preservació del paisatge i del patrimoni natural i cultural de la parròquia. Són precisament aquests últims aspectes els que garanteixen el nivell de qualitat de vida desitjable per a la parròquia. B.2.- La classificació del sòl no garanteix suficientment la protecció dels espais naturals més importants de la parròquia Justificació L’article 46 de la LGOTU preveu la classificació dels espais naturals més rellevants com sòl no urbanitzable en la categoria de “zona de protecció natural”, que en el cas del POUP de Canillo seria equivalent a la clau X. No obstant, s’observa que part d’alguns dels espais d’interès natural més rellevants de la parròquia es classifiquen com sòl no urbanitzable d’altres categories, normalment com “zona forestal” (clau VIII) o “zona d’activitats esportivo-recreatives” (clau XI), o fins i tot com sòl urbanitzable. Per entendre aquesta idea, i per posar un exemple, segons l’article 51 de la LGOTU, en els terrenys qualificats com sòl no urbanitzable forestal es pot autoritzar, entre d’altres actuacions, “l’obertura de noves pistes o camins de muntanya”, i “l’obertura de pistes d’esquí amb les infraestructures i els equipaments necessaris”. Vist aquest règim d’excepcions, considerem que la protecció que s’atorga als espais de tipus “forestal” (p.ex. vessants boscosos de les valls de Ransol i Incles) és insuficient, i no garanteix la protecció a llarg termini dels seus valors naturals. D’altra banda, també es classifiquen molts espais d’alt valor patrimonial com sòl urbanitzable, malgrat que les Normes urbanístiques, en el seu article 150.2 i 150.3, estableixen com a criteris addicionals per a la classificació de sòl no urbanitzable els de tipus ambiental, cultural o agrícola. És el cas dels corresponents a les unitats d’actuació següents:
La protecció de tots aquests espais no només és important des del punt de vista del patrimoni natural i cultural, sinó que també té una importància estratègica per al futur desenvolupament del turisme de natura a la parròquia (element fonamental tant per al turisme d’estiu com per a la desestacionalització de l’oferta turística). Les perspectives de creixement d’aquest turisme en el futur són molt elevades, però els visitants seran molt exigents a l’hora de cercar espais de qualitat demostrada. Proposta L’ADN considera que cal modificar la qualificació dels sectors esmentats, declarant-los sòl no urbanitzable o reforçant el seu grau de protecció dins d’aquesta categoria, i així ha de constar tant en la documentació com en la cartografia i les disposicions del POUP. B.3.- El POUP qualifica gairebé tot el sòl agrícola de la parròquia com sòl urbà o urbanitzable, amb la qual cosa pot desaparèixer un element decisiu per al paisatge, el turisme i la qualitat de vida Justificació El POUP de Canillo classifica com sòl urbanitzable gairebé la totalitat dels terrenys agrícoles que encara romanen, creant un continu d’aquest tipus de sòl que afecta quasi totes les zones baixes de la parròquia, inclosos els fons de les valls d’Incles i Ransol, i les zones de Mereig i de Prats-El Forn. Les conseqüències de la qualificació del sòl agrícola com urbanitzable són gravíssimes, tant des d’un punt de vista ambiental (eliminació del paisatge tradicional de la parròquia, desaparició de l’hàbitat de nombroses espècies vinculades als fons de vall i a l’espai agrari, etc.), com des d’una perspectiva social i econòmica (disminució de l’atractiu turístic derivat dels espais d’ús agrari; pèrdua de la qualitat de vida associada a l’existència d’espais oberts; eliminació del sòl agrícola, entès com un recurs natural no renovable que podria ser necessari per al país en un futur; desaparició del patrimoni cultural associat com l’estructura de les parcel·les i les parets de pedra seca). Quan als objectius generals del POUP s’afirma que un dels objectius és la preservació del medi ambient, s’oblida que una part gens menyspreable de la biodiversitat de la parròquia es troba en les zones agrícoles, lligada als espais oberts, i que la classificació del sòl que fa el pla pot suposar l’extinció de nombroses espècies exclusives d’aquests hàbitats. Proposta L’ADN considera que el POUP de Canillo ha de classificar els espais agraris de certes dimensions que encara subsisteixen en l’actualitat com sòl no urbanitzable agrícola i ramader, per tal de preservar les funcions ecològiques i socials d’aquests terrenys, i especialment com a garantia de la qualitat de vida i per evitar un creixement excessiu (vegeu proposta B.1). Si en un futur és necessari, ja hi haurà ocasió de reclassificar aquests terrenys com a urbanitzables en futures revisions del POUP, però si ara ja es classifiquen com urbanitzables, la irreversibilitat d’aquesta actuació portarà a una situació marcadament insostenible en el futur. B.4.- El POUP no garanteix la connectivitat ecològica a través del territori de la parròquia Justificació Un dels paràmetres ecològics més importants per a la conservació del patrimoni natural és la connectivitat ecològica i paisatgística, que ha de permetre els desplaçaments dels organismes i dels processos ecològics al llarg dels gradients ambientals (altitud, orientació…) i entre diferents ecosistemes. Dins l’àmbit territorial del POUP de Canillo, els punts crítics per a la connectivitat es troben bàsicament en el fons de la vall principal, i actuen en dues direccions:
El POUP qualifica bona part dels sectors clau per a la connectivitat en el sentit transversal com sòl urbanitzable, amb la qual cosa a mitjà i llarg termini poden desaparèixer les possibilitats de mantenir la funcionalitat ecològica d’aquests espais com a connexions ecològiques. Proposta L’ADN considera que cal assegurar la connectivitat ecològica en l’àmbit territorial de la parròquia de Canillo. Per això, és necessari:
B.5.- El Catàleg comunal és incomplet pel que fa a la protecció del patrimoni natural Justificació Segons l’article 77 de la LGOTU, “a l’efecte d’adoptar les mesures de protecció pertinents, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir la relació dels edificis, els espais i els elements d’interès històric, monumental, cultural, natural i ambiental i els itineraris d’interès de la parròquia”. Tots aquests elements han de quedar recollits en un catàleg comunal. Considerant, a més, que segons la Llei de delimitació de les competències dels comuns, correspon a aquestes institucions la gestió dels recursos naturals de la parròquia (inclosos els boscos i les pastures), així com l’establiment de parcs naturals, s’entén que la responsabilitat dels comuns en la protecció del patrimoni natural d’Andorra és fonamental. El Catàleg del patrimoni parroquial que forma part del POUP de Canillo no inclou els espais o elements d’interès natural i ambiental, a diferència del que exigeix la LGOTU. Només recull alguns elements que, aparentment, en podrien formar part (valls del Riu, Montaup, Ransol i Incles), però no aporta dades per caracteritzar-los, ni els descriu, ni estableix normes de protecció per als seus valors naturals, culturals i paisatgístics. Al nostre entendre, per complir satisfactòriament el mandat legal de l’article 77 de la LGOTU, el Catàleg comunal hauria de recollir tots els espais d’interès natural de la parròquia, identificats amb criteris solvents de tipus tècnic (p.ex. raresa, fragilitat, naturalitat, valor dels hàbitats i les espècies presents, etc.), així com determinats tipus d’hàbitats escassos que s’haurien de protegir allà on apareixen (p.ex. molleres, penya-segats, rouredes, etc.). Una vegada identificats tots aquests elements, i cartografiats adequadament, el POUP els hauria de qualificar com no urbanitzables, independentment del règim de propietat al qual s’acullen, per tal de garantir la coherència del planejament. Proposta L’ADN considera que el “Catàleg comunal d’espais, elements i itineraris d’interès natural i ambiental” ha d’incorporar tots els elements del patrimoni natural de la parròquia que, per la seva raresa, fragilitat, singularitat o bellesa, requereixen un règim de protecció especial. Aquests elements poden ser espais d’interès natural, determinats tipus d’hàbitats, o altres elements singulars (p.ex. arbres monumentals, formacions geològiques singulars, etc.), alguns dels quals es podrien identificar més endavant mitjançant el pla especial corresponent. Alguns elements que s’haurien d’incorporar en el Catàleg són:
B.6.- El risc d’inundabilitat no sembla que s’hagi tingut suficientment en compte en l’elaboració del pla Justificació La documentació consultada no aporta informació suficient sobre el perill associat a la inundabilitat del terreny. A diferència d’altres riscos naturals, com les allaus i els corrents d’arrossegalls, que estan correctament identificats i cartografiats, no hem pogut consultar cap document on aparegués el risc d’inundació associat a les lleres dels rius, malgrat la seva gran importància per a la seguretat de les persones. Des d’un punt de vista ambiental, a més, la consideració del risc d’inundabilitat, i la posterior classificació de les zones afectades com sòl no urbanitzable, tal com marca la LGOTU, és una oportunitat molt interessant per assegurar la conservació de molts sectors amb vegetació de ribera, així com dels espais de transició entre les riberes fluvials i els vessants adjacents. Proposta L’ADN sol·licita que en l’elaboració del POUP es tingui en compte el risc d’inundabilitat, que es presenti públicament la delimitació cartogràfica de les zones afectades, i que es garanteixi la classificació d’aquestes zones com sòl no urbanitzable, en compliment de l’article 38 de la LGOTU. B.7.- L’enjardinament dels parcs urbans hauria de contemplar la restauració de les funcions ecològiques dels hàbitats potencials Justificació El POUP proposa la creació de diversos espais lliures per parcs i jardins urbans de petites dimensions. Considerant que, si es compleixen les previsions del pla, aquests seran pràcticament els únics espais oberts que romandran al fons de la vall principal, s’entén que poden arribar a jugar un paper molt rellevant per satisfer les funcions ecològiques de diverses espècies animals i vegetals, sempre que el seu disseny contempli aquesta possibilitat. L’adopció d’aquest plantejament obriria també les portes a utilitzar aquests espais com escenaris per a l’educació ambiental de la població. Proposta L’ADN proposa que els projectes de disseny i enjardinament dels pars urbans previstos pel POUP incorporin criteris de restauració de determinades funcions ecològiques, sempre que siguin compatibles amb les funcions socials que, lògicament, han de ser prioritàries en aquests espais. Les mesures a adoptar poden incloure un predomini de la proporció de sòl natural en front del sòl artificial, la utilització d’espècies autòctones característiques dels hàbitats potencials del fons de vall, la creació de petits sectors de vegetació natural, la introducció d’elements o estructures afavoridores de la fauna silvestre, etc. B.8.- La classificació del fons de la vall d’Incles com sòl urbanitzable és un atemptat de primer ordre contra el patrimoni natural i el paisatge de la parròquia de Canillo, i suposarà la destrucció de l’hàbitat de nombroses espècies legalment protegides Justificació El POUP de Canillo preveu la qualificació com sòl urbanitzable de 1.057.110 m2 del fons de la vall d’Incles, integrat en la Unitat d’Actuació UASUble-033. Es tracta d’una zona que actualment només compta amb uns pocs edificis, i que constitueix un dels paisatges més valuosos de la parròquia i de tot el Principat d’Andorra, integrat per nombrosos prats de dall i bosquetons arbustius de ribera. Cal recordar que els prats de dall són un hàbitat d’interès comunitari que, segons la Directiva 92/43/CE de la UE, s’ha de protegir a tot el territori de la Unió. Segons el Mapa d’Hàbitats d’Andorra, el fons de la vall d’Incles compta amb un hàbitat que no es troba en cap altre indret del país, les bosquines de salzes de muntanya amb estrat inferior de megafòrbies. Alhora, aquesta zona és l’hàbitat de reproducció de nombroses espècies animals protegides pel Decret del Govern de 28/02/2001, algunes de les quals no es troben enlloc més d’Andorra, com el tritó palmat (Triturus helveticus), el llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) o el turó (Mustela putorius). Altres espècies amenaçades presents a la zona són el trencalòs (Gypaetus barbatus), el gall de bosc (Tetrao urogallus), la perdiu blanca (Lagopus mutus), la guatlla (Coturnix coturnix), el bitxac rogenc (Saxicola rubetra), el pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis), la sargantana vivípara (Zootoca vivipara), etc. Algunes d’aquestes espècies, com el llangardaix pirinenc, el turó i el bitxac rogenc, habiten exclusivament els prats de dall del fons de la vall, precisament el sector que es preveu qualificar d’urbanitzable. Cal recordar que, segons la Llei de tinença i protecció dels animals, de 30 de juny de 1998, “es prohibeix la destrucció intencional dels hàbitats de reproducció de les espècies protegides” (article 31.6), amb la qual cosa la qualificació d’aquest sector com sòl urbà consolidat presenta importants dubtes sobre la seva legalitat. També cal tenir present que la urbanització d’un espai tan emblemàtic com la vall d’Incles suposa una degradació importantíssima del paisatge de la part alta de la parròquia i, en conseqüència, una gran manca de visió de futur en la línia del turisme sostenible que, aparentment, es promou des de la parròquia de Canillo. Proposta L’ADN considera que, pels motius abans esmentats, tota la superfície de la Unitat d’Actuació UASUble-033 ha de rebre la qualificació de sòl no urbanitzable de protecció agrícola i ramadera. Alhora, la resta de la conca hdrogràfica del riu d’Incles s’hauria de qualificar com sòl no urbanitzable de protecció natural (en la proposta de POUP els vessants són sòl no urbanitzable forestal). Conclusió general De les diferents al·legacions, observacions i propostes presentades es desprèn que el POUP de Canillo, en la seva formulació actual, és clarament insostenible. Molts aspectes del pla no estan ben argumentats, i s’haurien de replantejar completament, mentre que en d’altres s’observen incoherències entre els objectius del pla i la qualificació final del sòl. Per tot això, l’ADN demana una revisió en profunditat del POUP, i garanties que la versió que finalment s’aprovi s’adeqüi completament als criteris del desenvolupament sostenible, de la conservació del patrimoni natural i cultural, i d’una activitat urbanística coherent i responsable amb les generacions futures. Per tots els motius exposats, l’ADN SOL·LICITA a l’Hble. Comú de Canillo que tingui per presentat aquest escrit, per formulades les al·legacions, observacions i propostes en ell expressades, i li demana que siguin tingudes en compte en el procediment d’aprovació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial de Canillo, en el sentit de no aprovar-lo si no es resolen les deficiències aquí apuntades. Així mateix, li demana que totes les al·legacions, observacions i propostes formulades siguin contestades de forma particularitzada. |
